El cronista és a Espanya, on s’hi estarà fins diumenge, raó per què la setmana passada va haver de demanar el vot per correu. Doncs bé: a causa de la proverbial ineficàcia de Correus ─podríem haver-ne dit proverbial desídia dels seus treballadors, però ja se sap que, a vegades, és el mal funcionament de l’estructura allò que impedeix la competència dels individus─ qui això signa ahir va haver de desplaçar-se a l’oficina del barri barceloní on acompleix el seu ‘exili’ per implorar el dret a vot. El funcionari, interrogat a propòsit del motiu de la demora, va alçar els muscles.
Passin, si us plau, la nota autobiogràfica d’un cronista que, aprofitant el privilegi d’aquesta tribuna, no se n’ha pogut estar (i que, amb tot, finalment va poder votar) i, si volen, agraeixin-li que no els reporti els torts del seu periple ─ferroviari i aeri─ fins a Espanya.
Diumenge que ve, ja ho saben vostès, triem els futurs estadans dels nostres ajuntaments. A Lleida, un cop superada la bacanal caragolera, ja ens veiem en cor de dibuixar-los el panorama electoral: per primera vegada des de la fi de la dictadura feixista, Antoni Siurana, exconseller d’agricultura, no encapçalarà la llista dels socialistes lleidatans. El seu hereu, Àngel Ros, regidor d’economia fins que Siurana va ser nomenat conseller, ha gaudit de més tres anys, encapçalant el tripartit municipal, per fer-se conèixer entre els votants que no van poder votar-lo.
A més del PSC, ICV i PP presenten nous alcaldables. Mercé Rivadulla, l’única dona candidata, succeeix Francesc Pané, ara número 4, al capdavant de la llista dels postcomunistes. I el sempre audaç Zapater Zapater, l’únic número u que no ha estat mai regidor, substitueix la no menys audaç Pilar Arnalot en la mai prou ben ponderada proposta electoral del PP. Xavier Sàez, el candidat d’ERC, és doncs, el candidat més veterà ─des de 1991 que tracta de ser paer.
Però a més dels consabuts partits, els censats a Lleida poden optar per nou fomacions més. Ciutadans- Partido de la ciudadanía, que es disputa amb el PP i Plataforma per Catalunya (una altra inquietant novetat) l’espai fa anys abandonat, i mai del tot cobert, pel Grup Freixes, la Candidatura d’Unitat Popular, que n’és de l’esquerra independentista de Lleida, jove i tanmateix molt bregada, i l’Organització de Veïns Independents, per referir els ‘extrapaerials’ més visibles.
Dimecres que ve, els (esperem ja païts) resultats. Tan de bo que, llavors, les diverses manifestacions del funcionariat espanyol no ens en destorbin la crònica.
