S'acostuma a citar el nom de Vázquez Montalbán quan es vol reportar un exemple dels primers intel·lectuals que, en discrepància amb els hàbits de pensament de l'esquerra, van atorgar dignitat cultural al fenomen del futbol. Però un diria que, abans que el malaguanyat
escriptor del Raval, ja ho havia fet Joaquim Molas: sí, el principal arquitecte dels nostres estudis literaris moderns, un expert, doncs, en exquisideses de l'esperit, és, ha estat sempre, molt culer, i ja de ben jove es mirava el futbol, també, amb ulls de crític cultural.
Molas, de barri (com s'agrada de recordar) i marxista (condició que ja no reivindica tant), alhora que fabricava cànons i elucidava el nostre passat literari, assabentava els deixebles lletraferits que els límits d'una cultura no es corresponen al perímetre d'una biblioteca: que, de fet, tot és cultura.
El lleidatà Ramon Usall, sociòleg, historiador i militant històric (si és que els 33 anys admeten l'adjectiu) de l'esquerra independentista, es va endur divendres passat el Josep Vallverdú d'assaig amb Futbol per la llibertat ?Usall també va guanyar el guardó Lleida, que premia un projecte de ficció, amb la proposta d'una novel·la negra ambientada al maig del 68: primer doblet dels premis literaris de la ciutat.
L'historiador lleidatà nat a Barcelona s'incorpora doncs a la nòmina d'estudiosos catalans que han atès amb entusiasme la imbricació de futbol i societat. Segons se'ns informa, l'assaig és un repàs històric de les distintes instrumentalitzacions que han conegut aquest esport i els seus clubs a favor, i en contra, de la llibertat. O llibertats. El llibre pot interessar, de segur, lectors de tot el món, però no és pas casualitat que l'hagi escrit algú nascut en aquests rodals. Uns rodals on, per cert, les més eficaces instrumentalitzacions de l'esport no es deuen als culers ceballuts, ni als activistes pro seleccions esportives catalanes, sinó a l'host de pesats que ens adverteixen dels perills d'embastardir el futbol amb la política.
