Com el Reial Madrid aquesta temporada, el PP es va proclamar, en les últimes eleccions generals, el millor segon de la història: el problema no va ser, doncs, que els seus no es mobilitzessin prou, sinó que els altres es van mobilitzar massa.
Don Mariano hi va reaccionar remodelant la direcció del partit: més dones ?presumptament atractives? i menys legionaris. L'objectiu: "Que ens estimin una mica més i (sobretot) que ens odiïn una mica menys". Quan Rajoy va formular aquest desig pensava, és clar, en Catalunya, i l'ambició que hi fixava era, no pas que el seu partit esdevingui, posem per cas, la segona força del Principat, sinó que la mera perspectiva que el PP guanyi unes eleccions generals deixi de constituir el principal estímul perquè milers de catalans, en lloc d'abstenir-se feliçment, votin el PSOE. Un PP, als ulls d'aquest díscol nord-est, si no més simpàtic, menys antipàtic.
Mariano Rajoy va ser dissabte passat a l'Aplec del Caragol i s'hi va deixar fotografiar amb unes ulleres de broma flanquejat per uns penyistes alegres o, millor, contents. Hi va menjar caragols amb allioli ?disset, diuen les cròniques, i, segons ens expliquen, sense tenir clar, de primer, si es tractava de bèsties de mar o de terra?, va beure una cervesa i va sentir crits, uns quants, de presidente, presidente, i exhortacions, no gaires, del tipus ves-te'n a casa. Rajoy no es va treure l'americana en cap moment, va declarar que és "inacceptable" que el Tribunal Constitucional encara no hagi dictat sentència sobre l'Estatut i va justificar la seua absència en la commemoració, a la vora de Francisco Camps, de la tercera victòria del PP al País Valencià afirmant que l'Aplec del Caragol "és una festa molt important".
Mariano Rajoy va visitar Lleida aquest cap de setmana perquè a Génova han convingut, per enèsima vegada, que és important, no pas, és clar, menjar caragols de terra entre ebris desconeguts, sinó centrar la seua imatge a Catalunya, pretensió que, en termes tàctics, implica, ara com ara, resultar menys antipàtics entre els indígenes. N'hi ha que els suggereixen que, per aconseguir-ho, podrien començar, per exemple, per retirar el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut. Ells, però, amb una mentalitat de colons com Déu mana, que mantindran fins i tot quan ja no hi siguem, estan convençuts que n'hi ha prou de posar-se unes ulleres de broma.
