Trobem a faltar un tauròfil que agafi la seua bèstia per les banyes i etzibi l'argument terminant: els animals no tenen drets. I que no vacil·li a l'hora d'enunciar les implicacions lògiques, i que fan al cas, d'aquest principi. L'una: putejar una bèstia fins a provocar-li la mort no és immoral. L'altra: l'immoral, en una societat democràtica i liberal, és prohibir un espectacle perquè no ens agrada ?això és censura.
Un extorero establert a Lleida s'ha referit, interpel·lat per la premsa local, a la tradició i el negoci: li ha faltat de dir "sense corrides, el toro brau hauria desaparegut" per completar la tríada argumental dels tauròfils del segle XXI, aquesta sonsònia amb què han defensat, fins avui i endebades, la bondat de la seua festa. Un toro no té drets perquè a un toro no li pots exigir obligacions: vet aquí un raonament poderós. Que el toreig és, ben mirat, una manifestació d'ecologisme ancestral, ja que ha evitat l'extinció... Au va!
Això és fer-se perdonar la vida, elaborar la pròpia defensa en els termes de la posició de l'enemic. Els animals no tenen drets. Punt. I Catalunya no és una nació. Punt. Argüir-ho, com fa Fraga, per exemple, també és agafar la bèstia per les banyes: posa immediatament fi a la discussió sobre els drets de què som subjectes. Per això, posats a clarificar el panorama, convé fer cas de l'exministre franquista més que no pas de Zapatero, que seria aquell torero que, tot just abans de la faena, sempre parla del respecte i admiració que li mereix el toro.
