1. "Els estats són artificials, mentre que les nacions són mil·lenàries." Fa dies que intel·lectuals filoconvergents consagren les hores mortes a, presumptament, repensar el catalanisme, i encara en fa més que les ciències socials han fet llum sobre el caràcter construït, factici i històricament determinat dels fenòmens nacionals.

I, tanmateix, Artur Mas, posat a esbossar doctrina el dia que l'investeixen president, recorre, ja no a formulacions pujolianes, sinó a les idees... de Prat de la Riba. Massa alforja teòrica per haver fet cap, a la fi d'aquest viatge renovador del catalanisme, no gaire enllà de La nacionalitat catalana. Volem artifici!

2. "No sóc un alliberador, sinó un constructor." Les virtualitats de la retòrica permeten de situar-se en punt més enllà de l'autonomisme i més ençà del sobiranisme, bé que aquest punt no tingui un suport empíric real. En els dominis de la retòrica un pot oposar, provisionalment, alliberar a construir, però en aquests mateixos dominis ningú no ens privarà de proposar, per exemple: "A hores d'ara, ja no és possible construir sense alliberar." O: "A hores d'ara, construir vol dir alliberar."

El discurs del catalanisme hegemònic sembla articulat a partir d'una permanent actualització ?no pas d'acord amb les circumstàncies, sinó en contra d'aquestes? de la vella bipolaritat entre seny i rauxa. Tant repensar el catalanisme i a ningú no se li ha acudit desconstruir aquest exemplar de pensament binari? Sobirania vol dir poder polític i econòmic, que és allò que cal, posem per cas, per superar una crisi. Que la independència sigui, a la curta, inassequible no autoritza racionalment a divorciar-la de la idea de construcció pragmàtica de la nació.

3. Practicar l'autonomisme havent-ne cantat les absoltes: la contradicció és filla, si es vol, de l'èxit d'Espanya com a realitat i de l'èxit de la independència com a hipòtesi.

4. Hi ha cap grup a Facebook que dugui el nom Sóc nat a les comarques de Lleida i no estic preparat per ser conseller d'Agricultura? Evidentment que no.