El gest de valentia nacional que un espera del PSC no té res a veure amb la formació d'un grup parlamentari propi a Espanya, ni amb una ruptura de la disciplina del vot socialista al Congrés, ni amb un eventual desafiament al PSOE motivat per una autoexigència de coherència catalanista, etc. Si la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut fos, diguem-ne, assumible per al socialisme català, o bé contrarestable amb una mica de bona voluntat neoautonomista per part del socialisme espanyol i de la maquinària de l'Estat que controla, l'esmentat gest que hom demanaria al PSC fóra el següent: una proclamació, solemne i plena de convicció, sobre el final del procés de construcció nacional, és a dir, que Catalunya ja disposa d'un marc juridicopolític òptim per satisfer totes les seues aspiracions col·lectives i que el tipus d'encaix desitjable amb Espanya s'ha definitivament atès.
Que el catalanisme ha vençut, a la fi, l'històric plet, de manera que, bo i mantenint els principals elements de la seua cultura política, ja pot alliberar-se de la dimensió teleològica que li ha estat consubstancial des que el van parir: Catalunya ja és Ítaca. Així les coses, el PSC practicaria, encara al dedins del catalanisme, un unionisme ?per dir-ho amb López Tena et alli? convençut, argumentat i honest ?s'abandonaria així el subterfugi retòric del federalisme?, i que no necessàriament frustraria l'aliança estratègica amb ERC ?el partit liderat per Puigcercós ja ha deixat en clar que, mentre no hi hagi una majoria social independentista, està disposat a gestionar l'statu quo amb la resta de forces progressistes.
De més a més, ens estalviaria haver de veure com el president del país despatxa la seriosa qüestió de l'independentisme creixent amb al·lusions a l'aventurisme polític ?en lloc d'això, que podria fer-nos pensar que rebutja la sobirania per utòpica més que per indesitjable, replicaria amb un discurs articulat sobre la bondat del pacte amb Espanya. O com l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que aprofita la moció d'ERC en suport a una consulta a l'Arenys per denunciar les contradiccions internes d'una Convergència criptoindependentista en comptes de fer una al·legat, ben assortit de doctrina, a favor del catalanisme dependentista (per cert: la moció presentada divendres passat per la republicana Montse Bergés no va prosperar gràcies als vots contraris de PSC, PP i d'Ismael Zapater, excap de llista dels populars i actualment regidor no adscrit; CiU i ICV hi van donar suport).
Un gest de valentia nacional del PSC? Creure's que amb el nou Estatut ?amb l'aprovat a les corts espanyoles?, ja hem guanyat, i mirar de persuadir-nos-en, però no pas a la defensiva sinó amb la mateixa convicció amb què diuen no a les consultes.
