1. Una definició d'independentisme català: moviment polític que, a diferència de qualsevol altre, és objecte d'adhesions provisòries, contingents, condicionals o immeditades.
Lleida ·
Davant l'espatarrant èxit de la Via Catalana cap a la Independència, és obligat doncs observar que bona part dels que hi van participar abominarien la perspectiva d'un Principat independent en cas que el concert econòmic o la transformació federal d'Espanya promoguda pel PSC fossin possibles.
Si el filoindependentisme s'explica per la inconsistència i la volubilitat dels desitjos humans, la creença en les bondats d'un federalisme asimètric té fondes arrels antropològiques, així com l'enunciat el PSC és el partit que més s'assembla a Catalunya no és una forma d'onanisme discursiu, sinó un principi ontològic. Cal evitar un referèndum sobre la independència del Principat perquè no hi ha cap garantia que els qui hi votin sí ho facin moguts per conviccions estables i racionalment fundades, de la mena de les que van assistir, posem per cas, els ciutadans que van emetre un vot favorable a l'entrada a l'OTAN o a la llei de reforma política.
2. Hi va haver un temps en què homes i dones intel·ligents i honrats van consagrar part de la seua vida a lluitar pel desarmament nuclear davant el risc real que la humanitat s'autoanihilés estúpidament. Aquests són temps en què els mateixos homes i dones destinen innúmeres hores a advertir-nos de les conseqüències, presents i futures, d'haver deixat l'estat social i de dret a la discreció d'una economia privada i sociòpata. N'hi ha, però, que sempre han sospitat que aquests homes i dones pequen de tremendisme i curtesa de mires, suspicàcia que, ara que coneixem una autèntica amenaça per a la humanitat, admetem, ben a repèl, que s'ha confirmat: ¿quin acudit no són, la bomba atòmica i la voracitat del capital, a la vora d'un mapa del món on el Principat té color propi?
3. Ara seriosament: després d'haver seguit el raonament sil·logístic pel qual Pau Pintó conclou que els participants en la Via Catalana són uns assassins, ens afegirem a la moda, no pas de bescantar-lo, sinó de convocar Espriu, per exhortar-nos: Ara digueu: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei de la decència.
