Lleida · Un és fill dels seus pares i les organitzacions independentistes promouen accions col·lectives independentistes, i cal estar molt afectat de megalomania ─Lleida és pròdiga en aduladors de Ros─ per reclamar públicament que es cancel•li una tautologia a fi que la posteritat (una cadena humana històrica) també t'inclogui a tu, igual que s'ha de ser un pueril egòlatra per demanar la supressió de la lletra erra perquè un no sap pronunciar-la.

Ser autodeterminista i militar en un partit unionista és la bifurcació de l'esperit que afecta Ros, i no pas l'ANC, i afirmar que una cadena estrictament autodeterminista tindria més baules que la que actualment es prefigura no és sinó emmascarar una maniobra d'acomodació personal amb una aposta per la pluralitat que, de més a més, l'activisme catalanista no reclama. 

L'independentisme, que és fill, no pas d'il·luminats marginals, sinó d'abnegacions marginades, i que a hores d'ara constitueix el moviment polític més robust del Principat, hauria d'infondre prou respecte perquè a ningú se li acudís de demanar-li autoocultacions tàctiques en benefici d'estratègies risibles d'adaptació individual. L'exigüitat política que suposa ser un dirigent del sector crític del PSC encara fa més al·lucinant la impugnació a una tautologia ─els independentistes fan independentisme─ que, com a tal, ni tan sols hauria de ser pensada.