Lleida · El que mai no havíem hagut de suportar és que fossin l'ocasió per proclamar una realitat... al marge d'aquesta dada. Expectatives i estratègies polítiques a banda, uns guarismes electorals són, també, un tall sincrònic en la història que ni el torturador hermenèutic pot negligir: són, de fet, el mateix objecte de la seua tortura i, doncs, allò que estableix els límits racionalment acceptables del seu narcisisme, o sadisme, intel·lectiu.

El PACMA no ha guanyat les eleccions i afirmar que "Espanya ─la suma d'escons, o de vots, dels partits unionistes─ guanya" és tan irracional com concloure que els animalistes són els sorprenents vencedors de la contesa. Afirmar que 7 és més gran que 10 no és menys irracional que afirmar que 0,00001 és més gran que 10. Els partits independentistes o autodeterministes han superat els altres i han crescut més que els altres, i no hi ha cap, absolutament cap argument lògic ─per més que assumeixi l'aparença d'alambinada anàlisi política, saturada d'erudició i perspectiva històrica─ que autoritzi a parlar d'un afebliment postelectoral dels partidaris de l'emancipació, ni del "miratge" o "mala lectura" de l'11S.
Qualsevol intent d'assimilar la frustració de Mas amb una impossibilitat d'avançar cap a la sobirania ha de ser contestat"
"Per què CiU no ha capitalitzat l'onada independentista de l'11 de Setembre?" Vet aquí la pregunta pertinent de l'hermeneuta honest, que es compadeix mínimament de les dades. A redós de l'avantatge retrospectiu, ens hem respost: 1) perquè l'independentisme sobrevingut, ara i adés desmentit per Duran, no ha aguantat l'acarament davant l'independentisme amb pedigrí, liderat ─reviscolat─ per un brillant i magnètic Junqueras; 2) perquè els campions de l'austeritat són, en qualsevol conjuntura històrica, uns pèssims aspirants a la majoria absoluta.

Amb tot, al Parlament hi ha la majoria necessària per tirar endavant un procés de ruptura amb Espanya. El PACMA no ha guanyat les eleccions i qualsevol intent, ara per part de Convergència o Unió, d'assimilar la frustració de Mas amb una impossibilitat objectiva d'avançar cap a la sobirania ha de ser massivament, civilment, vehementment contestat.