Lleida · El president Mas ja deu saber que som molts els qui, des d'un antagonisme ideològic insoluble, una malfiança racionalment fundada, una simpatia més aviat escassa, voldríem poder dir, anys a venir, sentidament: "Artur Mas va ser un home valuós."

El president Mas ja deu saber que ningú no li demana cabdillatges messiànics, i que la xifra del seu èxit polític no és, necessàriament, independitzar el Principat. Vivim dies, efectivament, de transició ─no pas gràcies, val a dir-ho, als brillants estrategs del CDC─, i en les reunions del govern probablement s'invoquen, à la Pujol, virtuts tals com el coratge, la fermesa, el sentit de la responsabilitat, etc, així com molts vianants no es deuen estar d'exhortar, amistosament, quan s'hi creuen, els tensos dirigents de CiU: "Sigueu valents."
Mas ja deu saber que, siguin les condicions més o menys propícies, ell està obligat, fatalment, a liquidar l'estratègia"
Però el president Mas ja deu saber que el més greu dels encàrrecs que ha de complir és el de l'honradesa política. Honradesa política, dèiem. La federació Convergència i Unió ¿està en condicions, objectives i subjectives, de liquidar l'estratègia de la meretriu i la seua inseparable i, ella sí, nominada companya? Ens estem referint, d'una banda, a interessos i servituds inconfessables, i de l'altra, a una cultura política arreladíssima, en què l'absència d'objectius és viscuda com una mancança creativa i un antídot contra la frustració, i en què la sobreestimació del cost d'una acció no emparada per la llei és una patologia marca de la casa.

Però el president Mas ja deu saber que siguin, les tals condicions, més o menys propícies, ell està obligat, senzillament, fatalment, a liquidar l'esmentada estratègia. A ser un polític honrat que anuncia uns cursos d'acció unívocs, gens susceptibles d'enjogassaments hermenèutics, i que els compleix. No un líder irredemptista, sinó aquell individu racional i íntegre que expressa amb claredat i precisió els seus propòsits i que actua amb consistència. El president Mas ja deu saber que voldríem poder dir, anys a venir, sentidament, que va ser un home valuós.