No és cert que al socialisme català li hagi faltat ductilitat política. Per al PSC, els valors de la socialdemocràcia i el catalanisme han estat, si fa no fa, el mateix que per a nosaltres les begudes espirituoses: només s'han convertit en objecte de genuïna preocupació així que han començat a trasbalsar la nostra vida quotidiana
Lleida ·
El Ferrer i Gironès senador socialista, per a qui el patriotisme sí que era una beguda de consum diari, un bon dia, potser a finals dels vuitanta, va afrontar el dilema entre deixar el PSC o deixar la beguda, i el 1995 ja era diputat al Parlament per ERC.
El PSC ha demostrat, en termes d'estratègia política, aquesta formidable flexibilitat perquè ha estat, en bona part, un màquina de poder: és des del poder que un dia es pot codissenyar la LOAPA i un altre es pot fer vicepresident del país un independentista, i cal ser ben beneit per veure l'ombra de la incongruència ideològica davant de la fulgència d'una capacitat de decisió permanent.
El PSC tardarà molts anys a estar de nou en condicions d'assaltar el poder
Però el PSC ja no té el poder i ara es veu obligat a inventar-se un projecte, i Àngel Ros, l'alcalde de Lleida, en vol encarnar un de molt catalanista: en el seu programa, el grup propi al Congrés de Madrid és, a la llarga, un objectiu innegociable. Mentre que la massa crítica del catalanisme es debatrà d'aquí a no gaire entre fer com si es cregués el desafiament de CiU a Madrid ─tocant al pacte fiscal─ o no fer-ho, a can PSC estaran ocupats a definir les circumstàncies excepcionals en què fóra justificat dissentir del PSOE en una votació.
El PSC tardarà molts anys a estar de nou en condicions d'assaltar el poder. El PSC està massa desentrenat a pensar-se com a projecte polític perquè fa molts anys que es preocupa per les idees de la mateixa manera que nosaltres ens preocupem per l'alcohol.
