1- Ja no es publicaran assajos que duguin el subtítol Repensar el catalanisme. Ja no se celebraran jornades de debat sobre els reptes del catalanisme al segle XXI ─tret que no es reassumeixi l'horitzó dels Països Catalans.
Lleida ·
Així les coses, disposarem de més temps per tocar el flabiol i desconstruir el capitalisme.
-El dirigent del PSC que afirmi que els catalans ens autodeterminem cada quatre anys ja no serà tingut per un sagaç debel·lador d'eixelebrats, sinó per un individu que ha perdut el principi de realitat i a qui convé recomanar repòs.
-L'expressió el nostre home a Madrid només podrà referir-se a aquell amant masculí que se'ns ha establert a la Villa y Corte. Ja no al·ludirà doncs a una figura central del nacionalisme de centredreta per a la qual la dependència política no és sinó la garantia d'una dolça sinecura.
-L'individu de cultura política psuquera ja no podrà assimilar el dret a l'autodeterminació al dret a la defensa pròpia quan atempten contra la nostra vida ─un dret que reivindiquem per a tothom però que, posats a triar, preferiríem que només exercissin els altres.
-En fi: en la interminable llista d'assumptes sobre els quals els humans es poden autoenganyar, ja no s'hi troba l'entrada Solucions per al plet Catalunya-Espanya.
