Lleida · Ara que gairebé tothom reconeix que els partits hegemònics són, sobretot, instruments de captació de vots que modulen improvisadament el discurs d'acord amb compulsives, i oneroses, auscultacions demoscòpiques, resulta que el populisme és cosa de plataformes ciutadanes que, mogudes per un seriós i continuat treball intel·lectual, acadèmic i extraacadèmic, proposen, per exemple, "rescatar les persones" instaurant una renda bàsica universal. "Nazis, no, però populistes, sí" és el missatge amb què els benpensants pretenen desmarcar-se de la reacció i, alhora, ocultar-nos que la simplicitat de la consigna es correspon, de vegades, amb la simplicitat de la solució.

És bo que estiguem tan en guàrdia davant la ignomínia que suposa comparar els seguicis de la PAH amb les persecucions i linxaments nazis, però el judici crític s'ha d'exercitar, també, un cop s'ha denunciat la sonora estupidesa. L'aiguabarreig populista on conflueixen les propostes salvífiques de Plataforma per Catalunya i de la CUP no existeix. És en nom de la veritat, no pas per devoció a la teologia de l'alliberament, que cal protestar contra la simetria forçada entre Teresa Forcades i Beppe Grillo. De debò vols passar a la història com l'imbècil que va dir que Arcadi Oliveres i Toni Cantó són dos cares de la mateixa moneda?