Lleida · L'associació de l'una i l'altra és l'expressió d'un programa polític ─a saber, el de l'esquerra independentista─ i no pas el mandat lògic d'una veritat històrica: en efecte, és empíricament possible que el Principat s'estatalitzi amb un estat del benestar moribund i unes elits polítiques impotents, quan no pusil·lànimes, davant l'austerocràcia europea.

Si finalment hi ha sobirania, ¿serà doncs sense cap perspectiva immediata de reconstrucció del sistema de prestacions socials? Sia com vulgui, l'esquerra nacional no independentista no hauria de caure en el parany de l'"així, no m'interessa".
No es tracta d'anteposar el país a la classe, sinó de coprotagonitzar un procés de contingut alliberador"
És l'hora d'alternar una estratègia concertada per a la convocatòria d'un referèndum amb la lluita política des de la pròpia trinxera sense veure-hi res semblant a l'esquizofrènia o l'entreguisme ideològics. Que no hi hagi sincronia entre llibertats nacionals i hegemonia d'esquerres és, si es vol, un fet lamentable, no pas una raó per llevar genuïnitat democràtica a l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació. No es tracta d'anteposar, excepcionalment, el país a la classe, sinó de coprotagonitzar un procés de contingut alliberador sense poder, malauradament i d'entrada, liderar-lo.