La fal·làcia del terme mitjà: no hi ha cap terme mitjà òptim entre atendre el mandat democràtic de la majoria social d'una comunitat política i no atendre'l, de la mateixa manera que no hi ha un terme mitjà òptim entre un sufragi universal i un sufragi censatari masculí.
L'argument del terme mitjà com a opció òptima és formalista i, doncs, vacu, tares que no obsten perquè sigui una temptació permanent per a ments mandroses, editorialistes de La Vanguardia i socialistes hispànics: entre els nefands independentisme de Mas i neocentralisme de Rajoy hi hauria... el salvífic federalisme de Rubalcaba.
Es tracta d'una estratègia retòrica destinada a invisibilitzar la naturalesa del procés polític que viu el Principat, procés per al qual l'única dada rellevant, tocant a PP i PSOE, és que entre la negació de Catalunya com a subjecte decisori deguda a Rajoy i la negació de Catalunya com subjecte decisori deguda a Rubalcaba no hi ha cap, absolutament cap diferència.
La fal·làcia de les contradiccions productives: els dirigents del PSC ocasionalment mig admeten que aplaudir amb fervor el discurs de la presidenta d'Andalusia i defensar el dret a l'autodeterminació del Principat són actuacions de lesa consistència; és llavors que un discurs polític miserable es muda en miserable retòrica naïf: "sí, d'acord, però les contradiccions són inherents a la vida i, per tant, també a la política; a més, en aquest cas, en la mesura que fan evolucionar el PSOE, podem qualificar-les de productives." (Maleït el dia en què el bonrotllisme va acreditar les contradiccions!)
Però les inconsistències del PSC no tenen res a veure amb les inevitables contradiccions de l'existència: són un reconeixement obscè i premeditat d'una incoherència que només el cinisme dels think tanks gosaria vestir d'una mena d'oportunitat per al creixement moral.
La fal·làcia de l'estrangeritat sobrevinguda: si mai la presidenta d'Andalusia visita l'Argentina, cal suposar que instarà les autoritats del país a cedir la sobirania a Itàlia perquè milions d'argentins deixin de pensar els seus avis com a estrangers. Per cert: els patriòtics argentins no tenen cap problema amb la seua italianitat d'origen. Tot el contrari.
