Podem voler creure que okupar espais urbans en desús no és sinó una manera de tenir recer sense haver de pagar lloguers ni tributs, igual que podem voler creure que assentar-se en ermots aliens per conrear-los és una forma astutament industriosa d'encobrir l'enveja per la riquesa d'altri.
Lleida ·
Podem no voler entendre res de moltes maneres. Ara: si el que pretenem és impugnar seriosament la raó de ser del nerviüt Can Vies, en lloc de recrear-nos en retrats del fenomen estèrilment paròdics ─pures projeccions, de vegades, del propi filisteisme─ , convé que agafem la bèstia okupa pel morro i argüim, per exemple: "com sigui que, havent donat, durant 17 anys, una funció social a un edifici desocupat, els faedors de Can Vies poden provar, fins i tot davant un jutge, la legitimitat social del seu projecte, és clar que els rumors sobre la importància en la nostra societat del dret a la propietat han estat exagerats".
I tot seguit podem exigir als legisladors que blindin encara més el tal dret, perquè "la inviolabilitat de la propietat privada (o de l'estatal-governamental) hauria de ser, incondicionalment, un dels límits de qualsevol acció social legítima". Per entendre'ns: un edifici buit mai no podrà ser una ignomínia perquè sempre serà propietat d'algú.
