Davant l'allau de casos de corrupció que hi ha a Catalunya, hi ha el risc que la població acabi fent una esmena a la totalitat i qualificant -o desqualificant- a tots els polítics per igual. Es tractaria d'un rebuig com a classe, al marge de les sigles o dels noms dels imputats en el cas Pretòria o el cas Millet, que comportaria un augment encara més important de la desafecció i probablement de l'abstenció a les eleccions catalanes que s'han de fer aquesta tardor.

La idea que tots són iguals beneficia precisament a aquells que tenen casos de corrupció o l'amparen d'alguna manera, ja sigui per l'enriquiment personal o per finançar el partit de torn. Però una lectura atenta del sumari del cas Pretòria ens permet veure que no tos els polítics són iguals. N'hi ha que han tingut connivències amb els comissionistes o empresaris corruptors, però també n'hi ha que s'han negat a acceptar els seus tripijocs. s molt significatiu per exemple, les queixes que formulen l'alcalde de Santa Coloma o el mateix Luigi' contra el president de la Generalitat, José Montilla, perquè no els hi dóna res. O també les queixes de Lluís Prenafeta contra la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, perquè no accedeix a facilitar-li un negoci immobiliari.

Al Parlament s'ha constituït una comissió d'investigació sobre el cas Millet, a petició del tripartit. CiU ha demanat que s'estengui també al cas Pretòria i sembla una petició raonable, perquè tot i tractar-se de casos diferents, hi ha punts en comú: la relació entre els polítics, els empresaris i els comissionistes o mitjancers corruptes. s el conjunt de la classe política la que està amenaçada i aquesta comissió hauria de defugir la picabaralla electoralista, per centrar-se a posar llum sobre aquests casos i sobretot, a establir unes bases per eradicar aquestes pràctiques de forma definitiva.