Ja ho explicàvem divendres a la crònica de societat civil. El rearmament del nacionalisme espanyol és un fet i el més alarmant és que tot plegat està prenent cos a Catalunya. En són una bona mostra els nombrosos cotxes que diumenge a la nit van sortir a celebrar la victòria de la selecció espanyola de futbol i les audiències que Cuatro ha obtingut a Catalunya amb els partits de la Eurocopa. Xifres de share molt semblants a les obtingudes a Espanya.
I, si per això fos poc, el molt honorable president de la Generalitat, José Montilla, ens va regalar un article a la Vanguardia explicant-nos perquè volia Espanya guanyés l'Eurocopa. Ja saben els lectors d'aquest diari que és norma de la casa tenir el màxim respecte institucional per al president de la Generalitat. Es digués Pujol, Maragall o Montilla, Tribuna Catalana sempre ha tingut un absolut respecte per a les decisions que han pres els nostres president. Però aquesta vegada president, s'ha equivocat. Aquest país no es mereix que el seu president justifiqui -o es justifiqui davant d'Espanya- perquè vol que la selecció espanyola guanyi l'Eurocopa. No cal recordar-li al president la importància simbòlica de les seleccions nacionals. Si no fos així, a Catalunya no s'haguessis aconseguit el milió de signatures demanant l'oficialitat de les seleccions catalanes a nivell internacional. No sabem quin assessor està al darrera, però el president ha de saber que l'article escrit diumenge es podria interpretar com un intent de dividir el país. Jordi Pujol, per exemple, mentre va ser president mai va fer cap declaració pública -i menys un article escrit- en què es podia interpretar que hi havia catalans de primera i de segona.

Perquè amb l'article del president, molts catalans s'han sentit ciutadans de segona. Ciutadans d'una nació humiliada, que no té dret a tenir una selecció pròpia i a competir amb la resta de països europeus tal com fa Espanya. És veritat, president, que en aquesta selecció hi ha molts catalans. I que és gràcies a ells que Espanya ha aconseguit el triomf. Però ni Cesc, ni Puyol, ni Xavi ni Capdevila han pogut triar tan sols si volen representar Espanya o Catalunya.

No cal dir, president, que seguirem mantenint el respecte pel que el seu càrrec representa. Però seria de justícia reconèixer que aquest cop no ha estat a l'alçada. Només quan els catalans tinguem els mateixos drets que els espanyols vostè podrà, si encarà és president, optar per la selecció que més s'estimi. Però mentre representi a un sol català amb els drets amputats per l'Estat espanyol, si us plau, abstinguis de lloar els símbols espanyols.