El 2006 CiU guanyava còmodament les eleccions però es va quedar molt lluny de la majoria absoluta (68 diputats). Es va passar la campanya demanant a l'electorat que els votessin per aconseguir que el tripartit no sumés. Assegurava, profèticament, que Esquerra repetiria l'opció de tripartit i no es va equivocar. Tot i engrandir la diferència amb el PSC respecte el 2003, (de 4 a 11 diputats), CiU quedava a molta distància dels resultats d'anys anteriors quan havia governat la Generalitat, fos amb majoria absoluta o sense. CIU guanyà en percentatge de vots però no aconseguí guanyar vots absoluts respecte el 2003.
Després d'una travessa del desert de set anys, tant les enquestes encarregades pels diaris com el baròmetre del CEO indiquen que enguany si que CiU pot arribar a apropar-se a la majoria absoluta i recuperar l'hegemonia que havia tingut durant molts anys al Parlament català. Segons el darrer baròmetre del CEO, CiU té un altíssim nivell de fidelització del seu vot i, a més, aconsegueix atraure electors que el 2003 havien votat PSC , Esquerra i el PP. A favor de CiU, i que no poden dir els dirigents d'altres partit, el lideratge intern d'Artur Mas apareix ferm i consolidat.
En el terreny ideològic Mas ha aclarit que la propera legislatura no serà la de la independència, tot i que ha anat observant atentament com reaccionava el seu electorat amb les consultes independentistes i la manifestació del 10-J. CiU és una coalició que en el seu ADN té el fet de no demanar el NO a cap referèndum i de no convocar-ne cap que no estigui segur de guanyar. Abans que res, mantenir la centralitat, que és la marca de la casa. Però si la centralitat es mou, CiU haurà de moure's. El dia de la manifestació del 10-J Artur Mas semblava sincerament impressionat per la resposta ciutadana. Es tracta de continuar afinant l'equilibri entre "a CiU hi ha independentistes" i "ara el país no està madur per la independència". Assumir simbologia i gestos sobiranistes cap a la seva militància i part del seu electorat tot continuant venent la marca de partit de seny, d'ordre i, sobretot, de bona gestió.
Finalment, caldrà estar atents a l'evolució del cas Millet-Ferrovial i com pot afectar les expectatives de la coalició. Falta veure, però, que en el cas que s'acabés confirmant el finançament irregular de CiU, aquest arribi a tenir conseqüències electorals. L'experiència ens diu que normalment els electorats s'indignen per la corrupció dels politics, però sobretot dels adversaris, no tant dels propis.
