Fermesa i unitat. Aquesta és la màxima del govern català en la negociació del nou model de finançament autonòmic, que aquest mes de gener encara la seva fase final i decisiva. El president Montilla sap que el del nou finançament és el primer gran repte col·lectiu que, a nivell polític, afronta el seu govern i, de moment, ha optat per intentar no repetir errors del passat i mantenir-se en una actitud severa davant un govern, el de Zapatero, que ha passat de ser amic' a posar tota mena de pals a les rodes per a que es compleixi el que preveu l'Estatut de Catalunya aprovat l'any 2006.
Sens dubte que en la seva actitud de no donar ni molt menys per tancada la negociació i no baixar el llistó de l'exigència hi han tingut a veure diversos factors, com ara les dificultats econòmiques que afronta el seu govern i que tenallen les polítiques socials; la pressió del conseller Castells o la força que, dins i fora del govern, està fent Esquerra. Els republicans saben que, amb CiU desmarcada, un mal acord que no es pugui defensar fàcilment davant la societat i el seu electorat, més exigent que la resta en aquest assumpte, els obligaria a sortir del govern i afrontar unes eleccions anticipades carregades d'incerteses que, molt possiblement, els podrien enviar una bona colla d'anys a l'oposició.
Avui, a la conselleria d'Economia, el conseller Castells ha reunit els representants governamentals d'Esquerra i ICV i han pres l'acord d'enviar una contraproposta al govern espanyol atès que se segueix considerant insuficient el document de Pedro Solbes, si bé ja s'accepta com a punt de partida. El conseller Huguet, d'ERC, ha carregat contra CiU perquè, al seu entendre, els nacionalistes, que s'han autoexclòs del front comú català quan aquest encara no havia ni tant sols començat la negociació formal amb Madrid, fan dir a l'Estatut coses que no diu.
Ja fa temps que això passa. Artur Mas i els seus saben que, el 21 de gener de 2006 a la Moncloa, es van precipitar quan, en una tarda, es va negociar l'Estatut amb Zapatero renunciant a la inclusió de la definició de Catalunya a l'articulat del text, a l'aeroport del Prat o prescindint dels aspectes més foralistes del model de finançament del text que el 30 de setembre havia sortit del Parlament de Catalunya amb el suport del 90% dels diputats. En aquell moment tot els va valdre a Mas i a CiU perquè es tractava, amb l'Estatut com a mitjà, de tornar a la Generalitat de bracet de Zapatero. Ara segueixen a l'oposició i l'Estatut comença a mostrar les seves mancances quan es vol fer servir per canviar la relació amb l'Estat. Per això CiU, incapaç d'assumir que fent confiança a Zapatero la va vessar, vol desbordar el text mentre no arriba una sentència del TC que pugui servir-los per argumentar que s'ha desfigurat el "bon Estatut" que Mas va pactar a la Moncloa.
Caldrà veure fins a quin punt la unitat i fermesa exhibida avui pel tripartit dura. Les esperances estan dipositades en que, al cap i a la fi, Montilla sap que s'hi juga la unitat del seu govern i, quasi de segur, la seva continuïtat com a president de la Generalitat.
