Una de les principals novetats de les consultes celebrades aquest cap de setmana ha estat la desparició de CiU de l'escenari. A diferència de la consulta d'Arenys del mes de setembre i de la primera onada del 13 de desembre, en què hi van participar diferents dirigents de primera fila com Felip Puig, Francesc Homs o Àngel Colom, aquesta vegada només s'hi ha deixat veure el diputat Josep Rull. L'únic partit polític parlamentari que ha mantingut una aposta forta per les consultes ha estat ERC, que ha mobilitzat tota la cúpula del partit, amb Joan Puigcercós al capdavant.
La desaparició de CiU del 28-F és significativa perquè ve a confirmar un refredament de les posicions sobiranistes que havia abraçat la federació nacionalista durant els últims anys. A mesura que s'acosten les eleccions, els posicionaments a favor del dret a decidir van desapareixent dels discursos dels seus dirigents i en canvi augmenten les propostes de pacte d'Estat o els acostaments al PSOE. En aquest sentit és molt significatiu que en els dos discurs de precampanya que ha fet Artur Mas, el de Sant Benet del Bages i el de proclamació com a candidat al Pavelló de la Vall d'Hebron a Barcelona, no hi va haver cap referència al dret a decidir ni va esmentar en cap moment la paraula sobirania.
Aquest refredament ha anat acompanyat d'un augment de protagonisme de Josep A. Duran i Lleida, que torna a exercir el paper de número dos de la federació nacionalista i en fixa l'estratègia a Madrid, reobrint el debat sobre possibles pactes estables amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero. En canvi, dirigents del sector sobiranista com Felip Puig han anat perdent protagonisme en els darrers mesos, fins al punt que gairebé no tenen presència pública.
Tot sembla indicar que CiU ha optat per renunciar a la batalla per l'electorat sobiranista per centrar-se en aquells electors moderats que té fronterers amb el PSC i als quals espanta un discurs massa exigent des del punt de vista nacional. Per això els missatges de precampanya d'Artur Mas se centren principalment en la idea de canvi, presentant-se com un gestor millor que José Montilla, però sense voler anar més enllà del marc estatutari vigent.
