Ja queden només sis dies. Dissabte els militants d'Esquerra Republicana tenen una cita amb les urnes per escollir el president i el secretari general que dirigiran el partit durant la pròxima legislatura. No es tracta només d'una qüestió de noms. Surti qui surti, hi hagi el resultat que hi hagi, qui guanyi haurà de comptar amb totes les sensibilitats del partit. El que es juga Esquerra, el dissabte amb les eleccions i el cap de setmana següent amb el Congrés Nacional, és la supervivència d'un projecte polític que ha de liderar la reivindicació nacional catalana en els pròxims anys.
Esquerra és, i ha de continuar sent, el referent dels independentistes i, alhora, una força central del catalanisme, capaç d'actuar amb rigor al govern i amb fermesa a l'oposició. Els dirigents d'ERC han de fer justícia a la història del partit de Macià, Companys, Irla o Barrera. En els pròxims dies cal estar a l'alçada. La dura batalla interna, que ha deixat molts ferits a banda i banda dels corrents crítics i oficials, ha de deixar pas a un debat serè centrat com articular una estratègia i un discurs encaminat a fer més lliure aquest país a curt, mitjà i llarg termini. És indubtable que, un cop vista la correlació de forces posterior a les eleccions, els dirigents de la formació hauran de respondre a qüestions essencials per la militància i els votants. Cal sortir del govern, cal renegociar el pacte amb el PSC o, tot al contrari, s'ha de seguir al govern passi el que passi? És necessari restablir els ponts amb CiU? I, si la resposta és afirmativa, com cal construir-los? Un pacte de mínims per al finançament? Una data per a un referèndum de sobirania? Un compromís de governar junts després de les pròximes eleccions?

De com respongui aquestes qüestions la direcció que sorgeixi del Congrés en depèn el futur d'Esquerra, però també el futur de Catalunya. Si Esquerra aconsegueix que el Congrés sigui un punt d'inflexió a la trajectòria erràtica dels últims dos anys, el catalanisme -i, per extensió, Catalunya- en sortiran reforçats. Cal, doncs, apellar a la futura direcció del partit perquè gestioni amb sentit patriòtic la victòria en el Congrés.