El president de la Generalitat, José Montilla, està donant mostres durant les darreres setmanes de fins a quin punt ha pres la decisió d'intentar combatre amb CiU per l'espai del centre polític a Catalunya. Atenent als consells del sector més catalanista del PSC,
que considera que cal que els socialistes accentuïn un perfil propi al marge de l'aliança de govern amb ERC i ICV per retallar la distància amb els convergents, ha pres decisions rellevants com ara l'aprovació de la Llei d'Educació Catalana sense els ecosocialistes. Entre CiU i una Iniciativa presentada com a radical, el president va optar pels primers o, el que és el mateix, entre un acord ampli i durador enlloc d'un altre amb lògica d'esquerres però subordinat a la permanència del tripartit a la Generalitat.
El president intenta així acostar-se als sectors més moderats i menys nacionalistes de la federació, més ara que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, té una presència pública més aviat discreta i Artur Mas segueix en una posició ambigua sobre l'horitzó nacional de Convergència.
Hi haurà més gestos de Montilla i el PSC per, encara que sigui a costa de la pau amb els seus socis, situar-se a la centralitat política i encarar amb més garanties d'èxit les properes eleccions al Parlament. Ho farà, per exemple, en temes com ara la crisi, però sobre tot en la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut o el desenllaç de la negociació del finançament autonòmic.
I és que la voluntat del president per situar-se a la centralitat passa també per accentuar el perfil catalanista del partit, més quan la disposició de José Luis Rodríguez Zapatero i del govern espanyol a ajudar al govern de Catalunya és poca tot i ser major que al primer tram de la legislatura.
Al que no està disposat ni Montilla ni el PSC és a posar en qüestió l'aliança amb el socialisme espanyol. Una posició catalanista dóna centralitat, és cert. Però l'aparell del partit té clar que un enfrontament amb el PSOE acaba tenint, entre el seu electorat, més perjudicis que beneficis. En aquest sentit, preocupa però la voluntat d'ERC, en un intent d'accelerar l'hipotètic transvasament de vot socialista, d'atiar les contradiccions entre el PSC i el PSOE. Una tasca en la qual Joan Puigcercós compta sovint amb aliats inesperats com ara l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell, que aquesta setmana en un article a l'Avui qüestionava el model de relació. I és que, per contradictori que sembli, mantenir un determinat statu quo pot ser un problema per atansar-se a la centralitat.
