Els "ni-ni" entren en campanya, però no només per la polèmica aprovació avui del pla d'ajut als joves que ni estudien ni treballen, que arriba amb olor d'oportunisme i massa tard, sinó per una nova aportació de la campanya electoral del PSC, amb l'anunci "Ni de dretes ni independentista". Les enquestes dels socialistes no els són precisament favorables, però amb aquesta precampanya estil "ni ni" no sembla que els ajudi a remuntar. Que el PSC no és un partit de dretes, està bastant clar, tot i que tampoc queda clar que sigui molt d'esquerres, però el que segur que no serà és independentista. El missatge busca identificar la independència com una opció negativa, equiparable a inestabilitat o incertesa. s allò que José Montilla sol referir-se com "aventures".

Després d'haver governat set anys amb un partit independentista, aquest missatge del PSC no deixa de ser paradoxal i és una mostra més de que el tripartit està finiquitat. Però no només correspon a estratègies electorals. Hi ha un corrent de fons espanyolista que es comença a prendre seriosament l'opció independentista com una amenaça que cal contrarrestar.

Si l'independentisme fos cosa de quatre eixelebrats, no caldria desprestigiar-lo, ni organitzar campanyes de vot de la por com aquesta, més pròpia del PP o de Ciudadanos que d'un partit que es reclama catalanista.

En aquesta campanya, juntament amb la crisi, l'opció independentista estarà al centre del debat i serà fortament combatuda, no només pel PP, sinó pel que es veu, també pel PSC. Els dos partits es disputen el vot de la por a la independència però amb aquesta actitud només es demostra que l'independentisme és cada dia més fort. Potser la disgregació electoral no permetrà encara traduir aquesta fortalesa en escons, però només és qüestió de temps.