Fa un mes les enquestes internes de tots els partits coincidien en una sola cosa. Només els votants del PSOE i el PP estaven mobilitzats. A Catalunya, els votants de CiU i d'ERC, en canvi, no acabaven de tenir clar si anar o no a les urnes el pròxim diumenge 9 de març. De fet, no és cap secret que a una bona part de l'electorat d'aquests dos partits a cada elecció, sobretot si és espanyola, li costa més votar. De raons n'hi ha moltes. Alguns no estan contents amb el candidat, d'altres qüestionen la línia de pactes portada a terme per la direcció del partit els últims anys o, simplement, consideren que les espanyoles no són les seves eleccions. El votant nacionalista només acudeix a les urnes de les eleccions si està emprenyat. I, històricament, queda demostrat. Els 18 diputats de CiU el 1986, després de la LOAPA, o, més recentment, els 600.000 vots d'ERC i 8 diputats el 2004 després de l'expulsió de Josep-Lluís Carod-Rovira del primer tripartit.
Tot i que l'última ha estat una de les legislatures més dures de la democràcia per als catalans, amb un PP crescut a l'oposició i un PSOE que ha passat de predicar l'Espanya plural a defensar sense escrúpols un model centralista i igualitari, el cert és que l'emprenyada nacionalista no s'ha traduït amb un augment de suport a CiU i ERC. Almenys fins ara. Perquè, en l'última setmana, algunes enquestes preveuen un rebrot del vot nacionalista. Es tracta, probablement, d'un punt d'inflexió que ni tan sols és imputable a la campanya dels dos partits nacionalistes, que ni amb quatre mesos de campanya electoral han sabut illusionar els seus.
El que pot fer que el pròxim diumenge ni CiU ni ERC s'enfonsin, com pronosticaven algunes enquestes, és que els que en alguna ocasió els han votat facin allò que demanava el president Pujol fa uns mesos: un mecagoncony. Perquè més enllà de la falta de confiança en els nostres partits i dirigents el que està en joc és el país. Perquè es podria donar la paradoxa que el resultat dels nostres partits nacionalistes fos tan baix que, malgrat que ni PSOE ni PP tindran majoria absoluta, ERC i CiU tinguessin nulla capacitat d'influència. Pel bé del país, doncs, convé que els partits catalanistes obtinguin un bon resultat, però també convé que els dos partits siguin conscients de la desafecció que han provocat als seus propis electorats.
