CiU està disposada a arriscar per guanyar la centralitat i, d'aquesta manera, les eleccions de la tardor. I arriscar, ara per ara, vol dir donar suport puntual a l'estratègia de Zapatero per sortir de la crisi econòmica que va negar fins que era del tot irrefutable. Per fer un resultat que li permeti governar en solitari només amb alguns acords puntuals (una mena de geometria variable' a la catalana) la federació nacionalista necessita que el seu electorat en pes vagi a votar i no sigui també víctima de la desafecció que, traduïda en forma d'abstenció, tant convé a les minories i a les formacions extraparlamentàries si volen tenir alguna opció. CiU necessita mobilitzar tots els seus nínxols de vot i intentar arrossegar algun elector socialista descontent.
Per això van donar la setmana passada suport indirecte al decret anticrisi de Zapatero i per això han afirmat ara que també li faran costat en la reforma laboral que, amb la data límit del 14 de juny, el president espanyol imposarà als agents socials afavorint primordialment els interessos dels empresaris. I si convé, l'ajudaran també a aprovar els pressupostos a la tardor encara que el moment serà més delicat per la coincidència amb la campanya catalana. Aquest cop ho fan no perquè, com passava fa quatre anys, la sociovergència a Catalunya i a Madrid sigui una opció estratègica, sinó per ocupar un espai com més central millor.
El vot sobiranista que durant aquest darrers anys (especialment entre 2003 i 2006) CiU ha recuperat de la bossa electoral d'ERC no penalitzarà la federació pel seu centrament. s un elector, assumeixen els convergents, que té com a prioritat desallotjar el tripartit del govern i que no serà, per tant, gens exigent des del punt de vista nacional fins les eleccions. s un elector que ha reclamat al Tripartit el que mai no reclamarà a Artur Mas, si més no d'entrada. Per això a la festa de CiU de la setmana passada a Vic cap dels principals oradors no va parlar de dret a decidir ni d'horitzons nacionals. Ni tan sols de l'Estatut. Només del paper que han de jugar a Espanya en un context de crisi i de la necessitat del canvi polític a Catalunya.
