La corrupció sacseja Catalunya des de fa setmanes i està fent trontollar les estructures dels dos principals partits polítics catalans: CDC i el PSC. Quan encara cueja el cas Millet, la investigació del jutge Garzón ha fet aflorar a la superfície una trama que afecta destacats dirigents de dos partits que en teoria estan enfrontats però que a la pràctica -si es demostren les acusacions- tenen punts en comú: el que s'anomena la sociovergència dels negocis.

Però coincidint amb aquestes revelacions ha tornat a aflorar la possibilitat d'un gran acord entre socialistes i convergents a nivell polític per governar Catalunya la propera legislatura, la famosa sociovergència. Qui ho ha posat damunt la taula és una de les persones més pròximes a José Montilla, el seu excap de comunicació Antonio Bolaño. Tot i que posteriorment ha estat desmentit pel PSC, les paraules de Bolaño demostren que el debat existeix al si de la família socialista, que no s'acaba de sentir còmoda governant amb ERC, per les continues exigències dels independentistes.

Un acord d'aquestes característiques suposaria un intent de frenar les investigacions obertes, tapar-se les vergonyes mútuament i passar pàgina dels casos oberts per la justícia. La sociovergència política tornaria a ocultar la sociovergència dels negocis i representaria un fre radical a la necessitat de regenerar a fons la política catalana. Una necessitat que aquests dies s'està veient que és molt necessària.