Cíclicament el govern dóna mostres que els partits que l'integren tenen projectes de país molt diferents. I un d'ells, on topen frontalment les sensibilitats dels tres partits, és l'àmbit de les infrastructures. Tot i que el departament de Política Territorial i Obres Públiques intenta no fer gaire soroll en tots els avenços relatius a aquelles infrastructures més polèmiques, Joaquim Nadal no pot evitar que Esquerra i, sobretot, Iniciativa posin el crit al cel quan es parla del Quart Cinturó, el túnel d'Horta o la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que ha d'unir la xarxa elèctrica catalana (i l'espanyola) amb la francesa.
L'aprovació dels principis bàsics del que ha de ser el pla d'infrastructures, feta la setmana passada per l'executiu, és només un document genèric amb què els acords o els desacords simplement no són possibles perquè el text no és gens aprofundit. D'aquesta forma el govern també es va estalviar que CiU, amb qui caldria pactar el pla, posés el dit a la nafra. Però a banda del text genèric, el govern també va aprovar un document amb un llistat d'infrastructures concretes, que és el que va fer posar els pèls de punta a ICV i ERC.
En el llistat, és clar, hi apareixia el Quart Cinturó, ara amb el nom de Ronda del Vallès. Aquesta via, que ha de connectar els dos vallesos amb el Baix Llobregat nord i amb l'Alt Penedès és des que es va crear el tripartit el principal símbol dels enfrontaments interns. En més de quatre anys, els tres partits han estat incapaços de consensuar si s'ha de fer o no aquesta nova carretera i, en cas afirmatiu, quines característiques ha de tenir i perquè ha de servir.
I el mateix que serveix per descriure la situació amb el Quart Cinturó serveix per a la MAT. En quatre anys, el govern ha estat incapaç de fer públic un estudi sobre les necessitats energètiques de la Catalunya dels pròxims anys. Tampoc s'ha consensuat ni discutit cap model energètic. Ni tan sols sembla clar que una nova interconnexió amb França sigui necessària.
Així, doncs, cal que els partits entenguin que la discrepància no ha d'estar renyida amb el consens. En matèria energètica i d'infrastructures cal prendre decisions. Hi hagi o no eleccions a la vista i vots en joc. El que ens estem jugant no són les majories al Parlament o la capacitat de bloqueig el Congrés de Diputats. El que hi ha en joc és el futur del país.
