Ha passat molt lluny d'aquí, però pot tenir conseqüències en molt pocs mesos al carrer Nicaragua. El president espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, ha perdut la seva primera batalla electoral des que va guanyar les seves primeres eleccions el 13 de març de 2004.
Paradoxalment aquesta primera derrota de ZP arriba a mans del propi partit. L'anomenada batalla per Madrid suposa un cop dur per la direcció actual del PSOE que veu com el partit s'esquerda molt pocs dies després de la vaga general. Zapatero ha vist com Tomás Gómez, que comanda des de fa dos anys la federació madrilenya però que és un gran desconegut pel públic general, li guanyava la partida a Trinidad Jiménez, ministra de Sanitat i una de les muses del president juntament amb Carme Chacón i Leire Pajín.
Però per què això pot afectar el PSC? Doncs d'entrada cal dir que la família política a la que pertany Tomás Gómez és el guerrisme. En els dos anys que porta com a responsable de la federació madrilenya Gómez ha fet un discurs de retorn a les essències del PSOE. Una estratègia basada en la premissa que el partit ha d'intervenir molt més del que ho fa ara en l'obra de govern, que ha de ser molt més ideològica que l'actual. Una altra de les doctrines essencials del pensament d'aquest corrent postguerrista és el fet que donen per acabat el procés autonòmic.
I no és estrany que en aquest context al PSC hi hagi certa preocupació per si la figura de Tomàs Gómez és capaç de provocar un canvi de lideratge al PSOE. Des de Nicaragua, tot i els desacords que hi ha hagut en els darrers anys amb Zapatero, consideren que l'actual president del govern espanyol és l'únic que pot donar certa garantia d'autonomia al PSC.
L'ascensió d'un altre candidat suposaria un nou pas enrere per les aspiracions de traspassos competències mantenint l'actual marc estatutari. Per al PSC, tenir un PSOE més radical que anés de la mà del PP en temes autonòmics, seria una equació de difícil resolució. Una negació absoluta del suposat esperit federal del socialisme.
S'albiren canvis en la relació dels dos partits. Fins i tot si Gómez no guanya, és probable que Zapatero es vegi obligat a canviar part de la seva estratègia d'evitar la confrontació directa amb Catalunya. De barons socialistes disposats a donar suport a les tesis de Gómez n'hi ha uns quants. Començant per González, Guerra, Leguina o Bono, menyspreats sempre per Zapatero fins a Rubalcaba o Chaves, dos veterans que ja han fet saber al president la seva incomoditat per algunes de les decisions que ha pres en els darrers temps.
