Encara no hi sentència, però tot fa pensar que serà contrària als interessos de Catalunya. Tot fa pensar que PP i PSOE arribaran a un acord per laminar -escombrar que diria Alfonso Guerra- l'Estatut al Tribunal Constitucional. Als dos partits els hi convé signar el que seria el primer pacte nacional (espanyol, òbviament) de la legislatura. La retallada no seria tan forta com voldrien els representants del PP al Constitucional, però comptaria amb el suport dels magistrats progressistes (els del PSOE). Es tractaria de tombar els pocs articles que suposaven un avanç notable respecte l'anterior text de 1979: la definició com a negociació, l'obligació de negociar el finançament de forma bilateral amb l'Estat, que sigui un deure conèixer el català i la disposició addicional tercera, que obliga l'Estat a invertir el mateix percentatge del PIB de Catalunya en matèria d'Infraestructures.
Si el pacte entre els dos principals partits espanyols prolifera -i tant Rajoy com Zapatero el necessiten- Catalunya s'enfrontarà probablement a la demostració més gran de centralisme espanyol d'ençà de la LOAPA. I, per fer front a tot plegat, quin pla B tenen els partits catalans? Doncs, cap de conjunt. A diferència del que fan PP i PSOE a Espanya, a Catalunya els nostres partits no semblen massa inclinats a fer un pacte per a la defensa de la nació.
Pel que sembla, CiU i ERC el que volen és traslladar el pes de la decisió als ciutadans i, reclamen, que en cas que es rebaixi el contingut de l'Estatut, aquest es torni a sotmetre a referèndum. És un risc que tal com estan les coses, potser seria millor no córrer. A més, en el cas d'Esquerra, seria una nova contradicció ja que ells ni tan sols van votar a favor del text aprovat el 2006. I en el cas de CiU, cal recordar-los que el fet que sigui referendat per la població no significa que sigui un bon Estatut.
Tampoc el PSC sembla disposat a plantar cara. Asseguren, des de Nicaragua, que s'hauria d'acatar la sentència i buscar fórmules alternatives, com el 150.2 de la Constitució, que permet fer traspassos directament de govern a govern. Abans de fer aquesta proposta, però, els socialistes catalans haurien de preguntar-se si els seus homòlegs espanyols estan gaire predisposats a fer més traspassos a la Generalitat. Si atenem als fets dels últims dos anys, no sembla que Zapatero estigui disposat a acabar complint l'Estatut que ell mateix va defensar-ne el vot positiu.
Així, doncs, mala peça al teler tenim tot. És urgent que els nostres partits combatin l'allèrgia a fer pactes nacionals que tenen tots plegats. El nacionalisme espanyol -que PP i cada cop més també el PSOE practiquen- no té cap problema en fer front comú contra Catalunya. Només amb desacomplexament i sense por, el catalanisme podrà fer front al rearmament nacional espanyol.
