Poc s'ho esperava la parròquia socialista que el debat sortís tan rodó. En una setmana el president Montilla ha recuperat bona part de la credibilitat perduda des del 9 d'agost. El Debat de Política General es presentava més aviat complicat per als socialistes, amb poca obra de govern per presentar, amb una crisi econòmica que comença a colpejar fort Catalunya i, sobretot, amb una estratègia de negociació del finançament que, com a mínim, era poc clara.
Però Montilla i els seus assessors han tret petroli d'aquesta situació de desavantatge. No és la primera vegada que el president aconsegueix fer aquest tipus de jugada. Montilla sap que les expectatives que genera -tant entre la ciutadania com entre la classe política i periodística- són molt baixes i es limita a superar-les, encara que sigui per poc, sempre. I, si a sobre té el suport de CiU, jugada mestra per als socialistes.
Conscient que el govern d'entesa segueix sense tenir un relat clar -l'obra de govern és més aviat escassa i hi ha diferències entre els socis- el president va fer un discurs apel·lant als valors. Com destaca l'Avui, Montilla es va apropiar del discurs que el president Pujol està fent els últims anys. Treball, tenacitat, rigor, creativitat o ambició són paraules que l'hàbil José Zaragoza ha aconseguit posar en boca d'un president amb una discreta capacitat oratòria. El discurs de Montilla estava perfectament calculat perquè Artur Mas tingués molta dificultat per contrarestar-lo. Aquest va ser un dels encerts del president. Tot i que Mas va intentar que es parlés més del balanç de govern, no ho va acabar d'aconseguir perquè Montilla es va agafar a la filosofia més que a la política a l'hora de respondre els convergents.
Un altre dels mèrits del PSC ha estat desactivar les amenaces d'Esquerra. S'esperava amb expectació el primer debat de Joan Puigcercós i el líder republicà no va decebre. Però, tal com va fer Mas, va topar amb la mateixa pedra. En aquest cas, la falta de concreció o ambigüitat de Montilla amb els temes de confrontació amb el PSOE, va impedir al republicà sortir del debat havent col·locat a ERC un altre cop com a partit equidistant entre CiU i PSC.
I per si això fos poc, CiU i ERC li van facilitar la feina en votar conjuntament amb PSC i ICV la resolució sobre la negociació del sistema de finançament amb l'Estat. El text aprovat, que ni de bon tros s'acosta al que CiU i ERC han demanat des del 9 d'agost, legitima al president a negociar amb el govern espanyol sense que quedi clar quin és l'objectiu de mínims català. Acabi com acabi aquesta negociació, Montilla ja ha marcat el primer gol.
