El govern espanyol ja ha donat a conèixer la seva proposta de gestió dels aeroports que fins ara ha controlat en exclusiva AENA, el gestor estatal d’infraestructures aeroportuàries depenent del ministeri de Foment. La ministra Magdalena Álvarez (que no es caracteritza precisament per la seva ‘debilitat’ per Catalunya) ha explicat que en el cas d’aeroports com el del Prat el 30% es privatitzarà i el 19% serà per a les autonomies. No hi haurà per tant ni societat civil, ni grups d’empresaris catalans, ni ajuntaments… el 51% restant el conservarà AENA o el ministeri de Foment, que seran, per tant, els únics que tindran de veres una posició decisiva i determinant.
El futur de l’aeroport del Prat, en tant que infraestructura determinant per al país i la seva economia, va ser un dels grans cavalls de batalla de l’Estatut. En algun moment fins i tot (i en una actitud que va ser interpretada com una frivolitat) alguns dirigents d’ERC es van plantejar no rebutjar l’Estatut si el tema de l’aeroport quedava ‘resolt’. Però no va quedar resolt i ara la llei estatal que promourà Álvarez no pot satisfer la part catalana. CiU va ser incapaç de resoldre el tema en cap de les seves negociacions a Madrid des d’aleshores malgrat haver donat suport a Zapatero en molts moments. I el govern català tampoc ha estat capç de cap avanç.
Davant l’anunci de la ministra, el govern de Montilla ha callat amb resignació i es mostra espectant. L’anunci de la ministra arriba, a més, en el moment més delicat de la legislatura catalana, just quan es negocia el nou model de finançament.
Sembla doncs que és la societat civil, que es va aplegar fa més d’un any en un acte a IESE per demanar un model de gestió ‘català’ de l’aeroport que poc tenia a veure amb el que ha proposat la ministra, la que hauria de fer un pas endavant i implicar-se. O optaran per callar davant Madrid un cop més com han fet històricament els sectors empresarials i sindicals majoritaris del país? Sovint des de molts àmbits hom demana als partits polítics que donin la cara, que es plantin i que resolguin les coses. En el tema de l’aeroport, però, s’hi va implicar la societat civil i es va presentar com un tema empresarial, que anava més enllà dels assumptes competencials. Caldrà esperar, doncs, quina és la relació d’aquests sectors. Els polítics estan (i estaran fins la tardor) ocupats amb el finançament però la nova llei per gestionar els aeroports s’hauria de convertir, des d’ara, en una condició ‘sine qua non’ per aprovar els pressupostos. També per al PSC
