La manifestació del dissabte per la tarda al Passeig de Gràcia tindrà un to marcadament sobiranista, tal i com ja es va intuir des del moment en que es va començar a gestar. I l'encapçalarà el president de la Generalitat José Montilla. Ho farà amb la senyera, tal i com volia el PSC, però també envoltat del reivindicatiu lema que fins a darrera hora, i capejant pressions polítiques de tota mena i de tots els colors, ha defensat Òmnium Cultural. Per a la història quedarà la imatge d'un president de la Generalitat autonòmica i dels seus predecessors obrint una marxa que, ben clar, proclamarà el caràcter nacional de Catalunya i la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur.

La polèmica dels darrers dies i la solució a la que s'ha arribat demostra fins a quin punt en la Catalunya contemporània és ja impossible convocar una manifestació per la defensa dels drets nacionals catalans fent-ho des de l'autonomisme que ha marcat la pauta en els darrers trenta anys. Avui en dia, deixar de banda l'independentisme i el que representa, dins de la societat civil, els partits i el Govern, és impossible. L'any 1977, o el 1978, o el 1982 contra la LOAPA, era impossible imaginar una manifestació mínimament unitària amb un lema i un rerefons d'aquest tipus.

Amb la presència de Montilla, un ampli sector del país, que representa el PSC, comença a aparèixer al costat dels defensors del dret a decidir, un club al que fa ben poc s'hi ha incorporat CDC, que s'ha compromès a començar-lo a posar en pràctica durant la propera legislatura. Els sectors més madurs de l'independentisme són ara conscients de la importància que la manifestació de dissabte sigui un èxit, a nivell organitzatiu i civil i que es mostri respecte a tots els assistents, sigui quina sigui la seva orientació política. La idea ha de ser la de reforçar la pròpia autoestima com a país i traslladar un missatge ben clar a Espanya: les sortides o projectes de futur entre els partits poden ser diferents i anar del federalisme a l'independentisme, però el rebuig al tracte que, en el marc de l'estat autonòmic i el joc constitucional, ha rebut Catalunya en els darrers anys ha estat indigne i impropi d'un estat que es reclama com una democràcia homologada i avançada.