La negativa de CiU a recolzar el govern de Catalunya en la negociació amb el govern central està situant Esquerra Republicana en una posició central en aquest assumpte i permetent als republicans agafar aire després de començar el curs amb la moral baixa pels seus plets interns encara sense resoldre. Els independentistes, que a priori es veien fora de joc en un assumpte que semblaven destinats a ventilar' entre els dos grans, tenen ara la clau perquè Montilla accepti o no el nou sistema que el conseller Antoni Castells negocia amb el vicepresident econòmic espanyol Pedro Solbes.
El president necessita que el seu govern actuï com un sol home en aquest assumpte i sap que és inviable dir si a un model que només compti amb el vist-i-plau del PSC i, a molt estirar, d'ICV-EUiA. Si ho fes seria un suïcidi polític que l'abocaria a convocar unes eleccions que, a ben segur, acabarien amb un relleu al capdavant de la presidència de la Generalitat, bé perquè Esquerra descartaria reeditar el tripartit o bé perquè CiU, que manté intactes els seus suports electorals, quedaria en condicions de governar en solitari o amb l'assistència dels socialistes si la formació de Carod i Puigcercós surt malparada de les urnes. El tripartit, però, passaria a ser història en la política catalana.
El PSC i Montilla haurien tingut més fàcil aconseguir el sí d'ERC, escaldada encara de la gestació del seu no a l'Estatut, si els convergents hi donaven el vist-i-plau. La seva intransigència en la negociació i el fet d'haver anunciat ja fa dies que no donaran suport al govern malgrat les darreres reunions deixa, però, els republicans en una immillorable posició de força per obligar Montilla a ser escrupolós en el compliment de l'Estatut d'autonomia en matèria de finançament autonòmic i apuntar-se un "tanto". Una posició que, de pas, ja li va bé al conseller Castells.
Francesc Homs i els dirigents de CiU lamenten que es negociï en base a la proposta de Solbes i no a l'Estatut, però semblen oblidar que l'Estatut pactat entre Mas i Zapatero a la Moncloa no apartava a Catalunya de les autonomies de règim comú i, per tant, allò que es negociï amb Catalunya s'haurà de fer extensiu a la resta. Els convergents són conscients del risc que qualli la sensació que la federació nacionalista actua de forma tàctica, optant obertament per fer dir a l'Estatut el que no diu i que, al final, es poden veure obligats, per la pressió de determinats poders fàctics, a beneir l'acord al que s'arribi.
En tot cas la negociació segueix i el govern està disposat a incorporar observacions de CiU però sense cedir-li, en cap cas, protagonisme en la negociació. Castells i Montilla, que faran arribar una nova proposta a Solbes recollint aportacions significatives d'ERC, ja tenen prou complicat mantenir una posició unitària amb els seus socis com per, a més, incorporar-hi la formació que lidera Artur Mas.
