CiU ha proposat un pacte d'Estat per superar la crisi econòmica que viu Espanya i que el govern de José Luís Rodríguez Zapatero no acaba de trobar el full de ruta per sortir-ne. En el pitjor moment de la legislatura per als socialistes espanyols, amb l'atur desbocat i enfonsats en les enquestes, l'oferta dels nacionalistes catalans és un salvavides on agafar-se quan l'aigua ja els arriba al coll. El prestigi que té la federació entre els sectors econòmics i empresarials pot ajudar a millorar la imatge del govern i a encertar millor les mesures per fer front a una situació econòmica molt delicada.
L'oferta de CiU va molt més enllà de la conjuntura econòmica i busca començar a obrir escenaris de futur. Cal recordar que Zapatero va enganyar CiU amb el pacte de l'Estatut, quan no va complir la seva part del tracte, que consistia en que Artur Mas acceptava retallar el text sortit del Parlament a canvi que el president del govern espanyol li garantís la presidència de la Generalitat, impedint al PSC la reedició del tripartit. Aquelles ferides semblen avui superades i els nacionalistes catalans opten pel pragmatisme per garantir-se poder governar Catalunya després de les eleccions catalanes. Es tracta de repetir un altre cop la jugada: avui Mas ajuda a Zapatero perquè demà Zapatero ajudi a Mas.
Totes les enquestes auguren que CiU guanyarà però no aconseguirà la majoria absoluta. Si el tripartit no suma, la formació de Mas necessitarà suports parlamentaris estables i fiables, cosa que no pot garantir ERC, que forçaria CiU a assumir la convocatòria d'una consulta, ni tampoc el PP, amb qui pactar té molts costos polítics per als nacionalistes. En canvi, el PSC és un soci més còmode i sobretot poc exigent si està fora del govern. Des de CiU esperen de nou que si avui Mas apuntala a Zapatero en un moment difícil, aquest gest tindrà correspondència en un futur. El problema és que la paraula de Zapatero és poc fiable, com ja va comprovar Mas el 2006, i corre el risc de tornar a ensopegar amb la mateixa pedra.
