El PSC va organitzar aquest divendres un acte de gran rellevància política reunint els seus principals dirigents i els diputats i senadors a Madrid per assegurar i visualitzar la unitat del partit entorn el president Montilla i la seva estratègia per negociar el finançament amb el govern, encara amic', de Zapatero. Hi havia els diputats i senadors, tal i com era previst, però també Miquel Iceta, que forma part de l'executiva del PSOE, Celestino Corbacho, ministre i cap visible del sector més espanyolista del partit, José Zaragoza o Antoni Castells, el referent institucional més potent del sector catalanista dels socialistes. L'aparell del carrer Nicaragua va preparar un autèntic tancament de files entorn el president, més quan des de Madrid es comencen a buscar esquerdes per partir el front català.
A la capital espanyola comença a quallar la sensació que el PSC actuarà com un sol home i que pot fins i tot no votar els pressupostos. En tot ja hi ha qui es prepara perquè aquesta legislatura sigui la primera en que el partit de Montilla voti en un sentit diferent al del PSOE, cosa que originaria posaria en mal lloc a un Zapatero l'entorn del qual es resisteix a assumir que el PSC no és una federació més del seu partit. Als socialistes catalans els convé que l'amenaça qualli a Madrid perquè els reforça tot i el cost que té a nivell d'imatge i el que incomoda al carrer Ferraz. Montilla va fer un discurs de portes enfora, llegint la cartilla a Zapatero de nou i recordant-li l'abc de les relacions entre el PSC i el PSOE. Un matrimoni que, va dir, amb el finançament afronta la seva prova de foc. Però també va llançar un missatge de portes endins. Va apostar per rebaixar el to del debat i per dur la negociació amb el seu estil: amb discrecció i sense estridències. De fet, el president parteix de la base (segurament certa) que si l'Estatut es va retallar més del que hauria etat desitjable a Madrid (ell mateix era partidari d'escapçar-lo) va ser gràcies a l'escàndol mediàtic i polític que es va organitzar i que va acabar condicionant de forma decissiva a un José Luis Rodríguez Zapatero que no amaga el seu gust per governar a cop d'estudi demoscòpic.
Montilla va demanar doncs silenci i treball sense renunciar als seus objectius i Castells i Corbacho, cadascun en un extrem, van semblar secundar-lo. I mentre el PSC assegura la seva unitat sembla que el front català torna a ser una realitat perquè aquesta setmana ha quedat clar que en uns dies hi haurà una proposta catalana pública, solemne, detallada i amb alguna xifra. Un fet que hauria d'evitar marxes enrera com les que socialistes i convergents van protagonitzar amb l'Estatut.
