Ho hem vist en dues entrevistes a l'AVUI aquest cap de setmana. El president Pujol i el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, aposten decididament per una estratègia conjunta de cara a l'imminent enfrontament amb l'Estat pel finançament i l'Estatut. Els dos polítics, l'un amb la tranquil·litat ja de veure els toros des de la barrera i l'altre des de dins el govern, coincideixen a assenyalar les dificultats que tindrà Catalunya en aquesta negociació. Davant de les dificultats, Carod aposta clarament per la denúncia. "A Espanya li sobra Estat i tot l'Estat és centralista. Hem de passar a l'ofensiva i girar els arguments: com és possible que el govern espanyol no ens expliqui per què necessita diners el ministeri de Cultura si la competència és exclusiva de Catalunya?", s'interroga el republicà, que considera que tots els catalans han de saber que el centralisme espanyol és el pitjor enemic de Catalunya. Per la seva banda, Pujol té clar que a banda dels arguments més o menystotes raonables, el que cal és atacar amb totes les armes possibles l'Estat. "Hem de saber que no podem votar els pressupostos d'un govern que ha practicat una política d'engany envers Catalunya i que de fet representa una amenaça greu: econòmica, social, nacional", demana qui fou president durant 23 anys. Una estratègia que no deixa de sorprendre una mica perquè ell mai l'havia pràcticat. Pujol, però, té clar que aquesta és l'única gran força que tenen ara mateix els partits polítics catalans, atès que l'Estatut pràcticament no s'està respectant. En aquest sentit, Pujol lloa el paper que, de moment, estan jugant el president Montilla i el conseller Castells. Però, també avisa: "esperem que duri" i demana que el PSC mantingui el discurs que abans que Zapatero hi ha Catalunya. De fet, l'expresident demana que es faci memòria i cap partit vulgui anar a la seva com en el cas de l'Estatut. "Confio que tots els partits catalans hagin après la lliçó i que ningú tingui la temptació d'anar a trobar una mala solució per a Catalunya. En aquest cas, la ciutadania hauria de castigar qualsevol moviment que debilités la força de Catalunya", conclou Pujol.

També Carod s'apunta a l'estratègia de cercar el consens. Només així es garanteix que pugui ser un bon finançament i que sigui aplicable. "Confio que acabi amb una foto de totes les forces polítiques que hauran fet possible aquest acord. El problema no és una foto, sinó un bon finançament", apunta el líder republicà, que sembla voler recuperar la iniciativa política que l'havia portat al capdamunt de les enquestes. En qualsevol cas és una bona notícia que dos dels nostres líders parlin clar en un moment en què més aviat anem curts de referents.