Ja hi tornem a ser. Les paraules del diputat d'Esquerra Joan Tardà la vigília de l'aniversari de la Constitució han tornat a fer surar les misèries del nostre sistema mediàtic. s Tardà un home de fermes conviccions, que té un discurs sincer, dur i vehement i que, és clar, de tant en tant se n'hi escapa alguna que ens costa cara a tots plegats. I no pas perquè la majoria de militants i simpatitzants de l'independentisme a Catalunya no entengui l'expressió "mori el Borbó". Un altre cop el problema ve de fora. De la Brunete Mediàtica' de Madrid i de la incapacitat de la premsa de Barcelona de crear un discurs propi que pugui fer front a les intoxicacions i que posi en context les paraules del diputat republicà.
Que Tardà s'hagués pogut estalviar les paraules o no, és un debat que hauria de fer Esquerra de portes endins. Potser sí, que com ha dit el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, aquest no és el to que li agradaria que tingués el seu partit, posició que sembla avalar també la direcció atès el seu silenci. En tot cas, val a dir que les paraules de Tardà les pronuncien en mítings cada onze de setembre molts dels càrrecs i militants del partit republicà. L'única diferència és que ara ha estat un diputat de les Corts Generals Espanyoles en un míting que va ser gravat per televisió qui ho ha pronunciat.
Davant de tot plegat, els Losantos a dreta i esquerra de l'arc mediàtic espanyol s'han llançat com feres altra vegada a atacar Esquerra. s insuperable el cinisme d'alguns artistes de la Brunete, com el mateix Jiménez Losantos o Perdo J. Ramírez, declarats antijoancarlistes que ara el defensen la monarquia per "defensar la Constitució" dels atacs dels que "volen destruir l'Estat i la convivència". s clar que davant d'a quest discurs els mitjans afins al PSOE o callen o, amb la boca petita, fan el mateix discurs que la Cope o El Mundo. Esquerra no agrada a Espanya perquè és l'únic partit que posa en dubte els fonaments de la Constitució. De fet, és l'únic partit de l'arc parlamentari, juntament amb el PNB, que no va hi va donar el seu suport el 1978.
Però el més ridícul i indignant de torn és la manca de criteri propi dels diaris barcelonins. Tots, excepte, l'Avui s'han afegit a la criminalització de les paraules de tarda. Unes paraules que per la premsa d'aquí són fàcilment interpretables. A Madrid es poden excusar en el seu desconeixement sobre la Guerra de Successió, que per ells només va significar un guerra civil entre dues dinasties europees, però a Catalunya tothom sap que el crit de "mori el borbó" és utilitzat per l'independentisme com a crit de caràcter més independentista que no pas antimonàrquic.
Com gairebé cada episodi d'aquest, Catalunya hi torna a sortir perdent perquè a la desproporció mediàtica existent entre les dues ciutats s'hi suma la de les mancances pròpies de Catalunya. Entre demanar perdó per les proclames del míting de Tardà i justificar les crítiques de Jiménez Losantos no hi ha tanta diferència.
