S'atansa el congrés d'Unió Democràtica, el vint-i-quatrè, i Convergència Democràtica torna a estar inquieta per la voluntat dels democratacristians de fer notar el seu perfil propi. UDC viu amb més comoditat de CDC el fet d'estar a l'oposició a Catalunya i això li permet no només demanar tenir un paper més rellevant en la política espanyola, sinó també mantenir relacions normals amb el president de la Generalitat José Montilla i jugar un paper decisori, juntament amb Esquerra, per assegurar la unitat dels partits polítics catalans entorn el nou model de finançament.
Unió és, cal no oblidar-ho, el soci petit de la federació i el seu congrés expressa idees que molesten a Convergència i a Artur Mas, com ara la negativa a diluir-se dins de CiU o el fet que la direcció democratacritiana permeti que al conclave democratacristià arribin vives' esmenes com una de Girona que exigeix llistes paritàries entre els dos socis.
Duran no tindrà problemes per veure del tot consolidat el seu lideratge intern. El prestigi del democratacristià està intacte i els successius sectors crítics han anat diluint-se després de patir severes derrotes. El líder d'Unió ha començat a emetre senyals de cansament, també pels problemes de salut d'aquest hivern que encara arrossega, i el debat successori comença a aflorar al partit. Caldrà veure què hi tenen a dir dirigents que han vist incrementat el seu protagonisme, com Josep Maria Pelegrí o Antoni Castellà, ambdós ferms partidaris de mantenir la identitat i les sigles d'un partit gairebé vuitanta anys d'història.
Però sens dubte que el que més ha molestat a CDC no és la voluntat de replantejar, si és que s'ha de fer, de forma global la federació nacionalista sinó els flirtejos de Duran i Lleida amb el PSC i el PSOE. Aquests es poden acabar, però, més ràpid del que fins i tot preveu el propi president del comitè de govern. Duran evita en tot moment admetre que es tracti de deslleialtat. I és que ell és conscient que només tenint una interlocució privilegiada amb els socialistes podrà tenir alguna mena de protagonisme en la política espanyola. A més a les Corts el PNB i el BNG ja s'han convertit de forma quasi definitiva en socis dels socialistes, fet que podria aplanar el camí a la federació nacionalista per arribar a acords amb menys cost.
Caldrà seguir amb molta atenció doncs el congrés dels democratacristians perquè de la posició que en surti en pot dependre l'èxit de Mas per arribar a la Generalitat amb el seu pinyolet.
