"A Madrid hi hem d'anar a fer de partit nacional, no de lobby". Ho proclamava de forma clara, valenta, encertada i autocrítica Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament, en una bona entrevista d'Enric Rimbau a El Temps la setmana passada. Dins de la federació cada cop són, per tant, més les veus que exigeixen un canvi de comportament a Madrid. Intentaran forçar un enduriment en aquest primer tram de la legislatura. Una àmplia capa de la militància de CDC voldria que així quedés fixat en el congrés del seu partit que se celebrarà al mes de juliol. Una cita que també vol servir per clarificar les relacions amb Unió, que segueixen amb els alts i baixos habituals d'una relació que cada cop està més podrida segons que asseguren dirigents dels dos partits de la federació.
En tot cas Madrid és l'assignatura més immediata que tenen per davant els nacionalistes. De moment la legislatura ha començat bé perquè el fet que el PSOE no els hagi necessitat per escollir Bono com a president del Congrés i Zapatero del govern central ha permès que la federació s'abstingués. Que s'abstingués i que obtingués una vice-presidència de la cambra (la quarta i no la segona a que aspirava) i promeses com l'estudi del transvasament del Roine o la data de publicació de les balances fiscals. Dos promeses poc rellevants si s'avalua amb esperit exigent, però de gran significació política perquè demostren fins a quin punt Zapatero està disposat a incomodar el tripartit i el president Montilla per avançar cap a un escenari de collaboració amb CiU.
La federació espera que amb situacions d'aquestes incomodant setmana si setmana també el tripartit el govern que lidera Montilla trontolli i, sumat a les convulsions d'Esquerra, es faci inevitable un avançament electoral. De moment, i a partir d'ara que el PSOE necessitarà els seus vots per aprovar lleis i ja no hi haurà segones rondes que valguin, CiU tindrà una actitud generosa amb Zapatero. Però si d'aquí a un anys les tornes no han canviat a Catalunya i el tripartit entra amb una certa estabilitat en la segona fase de la legislatura de Montilla els convergents estaran obligats a canviar d'estratègia.
Zapatero haurà passat un any i aleshores ja hi haurà hagut eleccions al País Basc, uns comicis que espera que derivin en una aliança tàcita del PNB. Amb aquest panorama hi ha qui, a CiU, està evidentment preocupat. Consideren que a Esquerra la va penalitzar pactar amb un PSOE, el de 2004, que es presentava com acomplexadament progressista i parlava sense embuts de conceptes com l'Espanya plural. Ara veuen com a ells se'ls pot fer encara més difícil fer-ho amb un Zapatero que busca pactes amb el PP en una Espanya "decent i diversa". La cosa no dóna més de si i Madrid és cada cop un carreró amb menys sortides per al catalanisme polític.
