El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va cometre dijous al plató dels Matins de TV3 una errada quan, en un atac de sinceritat, va admetre el que era un secret a veus: que Artur Mas va acceptar davant José Luis Rodríguez Zapatero rebaixar l'Estatut del 30 de setembre a canvi de garantir-se el suport dels socialistes per presidir la Generalitat si, tal i com va passar, eren la força més votada.
Puig va donar més detalls sobre el pacte no escrit' admetent que la sociovergència a Catalunya implicava també el suport de la federació nacionalista al PSOE al Congrés, que en la fase final de la passada legislatura patia una situació de debilitat parlamentària després que ERC deixés de recolzar-lo desencantada per la seva política territorial.
El número dos d'Artur Mas va explicar davant les càmeres l'agenda oculta del pacte i va afirmar que si no s'havia complert no havia estat pas per la falta de voluntat o compromís de la federació, sinó per la manca de serietat i lideratge de Zapatero, incapaç d'obligar el PSC a donar suport a Mas per ser president malgrat haver obtingut 11 escons menys que CiU. El reconeixement del secret a veus explica moltes coses. s evident que ERC preferia repetir el tripartit però també ho és, ara més que mai, que CiU no va voler el 2006 un pacte nacional'. Per això, convençuts, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida van anar a buscar el PSC l'endemà de les eleccions convençuts que els inquilins del carrer Nicaragua complirien el que uns mesos abans havia compromès Zapatero. Mas es veia president i, tot i la seva emprenyada la nit del 21 de gener per no saber res de la cimera de la Moncloa, Duran ja es veia com un dels polítics més influents a Madrid i ministre si les coses funcionaven. La sorpresa va ser majúscula quan van trobar un PSC que, en virtut a la seva autonomia, no estava disposat a cedir la presidència de la Generalitat.CiU va cometre un error, tal i com després de les paraules de Puig es van apressar a recordar tant ERC com el PSC. Però el pitjor no és que Zapatero complís o no o que l'acord que van prendre Mas i el president espanyol aquell 21 de gener no s'hagi conegut fins ara. El pitjor és que, en unes hores a la Moncloa, es va tirar definitivament per terra la unitat dels partits catalans entorn l'Estatut del Parlament de Catalunya, que el PSC ja havia posat en qüestió acceptant que el grup socialista al Congrés presentés esmenes desnaturalitzant el text. L'Estatut del 30 de setembre, que Mas va acceptar rebaixar a la Moncloa per fer-se un favor a ell però fent un nefast favor a Catalunya, establia al seu articulat que Catalunya és una nació, blindava les competències amb eficàcia i establia un model de finançament ambiciós, singular i que donava passos decidits cap al concert. Si el líder de CiU no hagués acceptat la rebaixa, en res hauria quedat l'estratègia del PSC de forçar la resta de partits a transigir davant el PSOE, perquè la federació nacionalista i ERC tenien (com ara) majoria absoluta al Parlament català i podien decidir, si així ho creien davant la retallada, retirar el text. Segurament hauria estat el millor si el PSOE no cedia i complia la paraula donada per Zapatero el 2003 de recolzar l'Estatut del Parlament. Però Artur Mas, actuant sense sentit d'estat, es va deixar enredar i va solventar la papereta a Zapatero a canvi de res.
