El govern espanyol i la Generalitat han entrat aquests dies, un cop han quedat enrere les eleccions europees i les seves polièdriques valoracions, en una autèntica escalada de nervis, declaracions i filtracions que fa preveure un final molt abrupte i difícil de les llargues negociacions sobre el nou model de finançament autonòmic.
Catalunya Ràdio va donar a conèixer dimecres a la nit un ultimàtum del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en el sentit que si el 15 de juliol no hi ha acord i la Generalitat segueix dient que no, la via negociadora quedarà esgotada i es perpetuarà el model que, l'any 2001, van pactar el govern de José María Aznar i el de Jordi Pujol i que aleshores CiU va titllar de fita no només exemplar sinó també estable i duradora.
El 15 de juliol, Zapatero, a qui el PSC ha atribuït una gran part de la responsabilitat de la seva preocupant davallada electoral a les europees de diumenge, preveu convocar el Consejo de Política Fiscal i Financiera per a que les autonomies i el seu executiu tanquin l'acord. Alguns dirigents polítics catalans, com ara Joan Puigcercós i altres consellers republicans del govern, havien sostingut una tesi -en els darrers dies assumida per alts càrrecs del PSC i ICV- en el sentit que si es deia no al finançament a mitjan de juliol Catalunya seria capaç d'obrir, ara de forma realment bilateral, una nova fase de negociació ja sense la pressió de la resta de governs autonòmics.
Però Zapatero ja ha deixat clar que d'això no en vol ni sentir a parlar i que està disposat a escanyar econòmicament Catalunya si li aixafa la guitarra i deixa en entredit el model davant autonomies com el País Valencià o Madrid, en la mateixa situació que Catalunya i on el PSOE aspira algun dia a recuperar posicions. Hi està disposat per més que això pugui anar en detriment del crèdit electoral del PSC a Catalunya, que ha estat clau per barrar el pas al PP a La Moncloa. Es dóna la paradoxa, però, que si el Govern diu no la seva estabilitat no es posarà en perill, cosa que podria passar si el PSC intentés forçar el si sense el consentiment d'Esquerra, més tenint en compte que CiU està ja desmarcada.
El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ja va ser ahir clar quan va afirmar que el dia 15 de juliol, "o faixa o caixa", més o menys el mateix que Joan Herrera d'ICV o Antoni Castells quan admetia que el tema no es pot eternitzar. Està clar que els socis del govern i Castells semblen haver imposat a l'aparell del PSC fermesa en la negociació. Però Zapatero es manté intransigent i, nerviós pel seu mal resultat el diumenge, intenta matar la negociació i imposar el model ofert per Salgado (insuficient en les xifres i el concepte) a la part catalana. Caldrà estar atents als propers moviments en aquesta autèntica partida de pòquer.
