s un secret a veus: el tripartit no tindrà una tercera edició. Ni el mateix José Montilla, que mai hauria pogut ser president sense un acord entre PSC, ERC i ICV, defensa una reedició del pacte a tres que ha governat els destins de Catalunya en els darrers set anys. Només Iniciativa, l'únic partit a qui el govern d'Entesa no ha provocat desgast, sembla defensar a hores d'ara una versió 3.0 d'una coalició de govern que no ha tingut la cohesió suficient o no ha sabut comunicar bé quin era el seu projecte de país, més enllà de la gestió del dia a dia.
Els pocs que a hores d'ara defensen un tercer tripartit diran que el president Montilla tampoc l'ha descartat. s cert. Però igual d'importants que les paraules són els silencis del president a l'hora de trobar arguments per defensar-ne la reedició. Per això el conseller Ernest Maragall segueix en el seu càrrec. L'article que va publicar el titular d'Educació a La Vanguardia l'hagués pogut signar el mateix president. Altra cosa és que Montilla no sigui partidari de rentar els draps bruts a l'àgora mediàtica. El principal problema dels dos tripartits ha estat el desgast que han acumulat els seus dos principals actors.
Per raons diferents ERC i PSC no han sabut combatre les contradiccions que implica governar amb un soci que té un projecte antagònic. s cert que tots dos són partits d'esquerres, però més enllà d'aquesta premissa ideològica, ni comparteixen tradició política ni, sobretot, un horitzó comú per al país, necessari en un país a mig realitzar com el nostre. Montilla és conscient que renunciant al tripartit tanca la seva principal -segurament l'única- possibilitat que té de ser president després de les pròximes eleccions. Sap que és gairebé impossible superar a Mas, però també sap que té marge suficient perquè el seu partit el deixi créixer a l'oposició en funció de quin sigui el context polític.
Si Zapatero necessita Mas per acabar la legislatura, Montilla pot esdevenir un home clau en aquest equilibri de forces. Encara més difícil que Montilla ho té Puigcercós. Aquesta vegada va de debò. Esquerra no vol ni desitja un tercer tripartit. El problema és que els republicans han esgotat el crèdit de bona part del seu electorat defensant a ultrança el tripartit i ara són pocs els que es creuen que Joan Puigcercós optarà per quedar-se a l'oposició o buscar un difícil, per no dir impossible, acord amb Artur Mas.
