Dissabte no només va morir definitivament l'Estatut. El que es va certificar en la manifestació va ser la mort de la via autonomista i la manera de fer política dels darrers 30 anys. Sota la canícula de juliol la generació de l'estelada va fer la seva gran eclosió. Hi ha una generació que ja no en té prou amb la senyera, símbol poc reivindicatiu atès que tan PSC com PP són capaços d'embolicar-s'hi. Dissabte al passeig de Gràcia no es va reivindicar la vigència del nou Estatut sinó l'obertura d'una nova etapa en què Catalunya ha de caminar cap a la plena sobirania. Com deia Quim Monzó a La Vanguardia de diumenge, "només un sord podia no adonar-se que el crit majoritari era el d'independència".
Tot plegat posa en evidència que els partits polítics sobiranistes van per darrere de la gent. Hi va Esquerra, que no se n'ha adonat que set anys de govern amb el PSC l'han inhabilitat per liderar ara mateix la nova generació d'independentistes. I hi va també Convergència. Tot i que Artur Mas insinua tant com pot que el vell sentit autonomista de CDC és cosa del passat, el cert és que Convergència ha de trobar un nou discurs si vol donar cabuda a aquesta generació.
Ara com ara ningú dubta que Convergència guanyarà les pròximes eleccions. I tampoc sembla prudent que, de cop, Artur Mas, comenci a fer proclames independentistes, però s'equivocarà si en la pròxima legislatura no planteja un salt sobiranista de grans proporcions, en forma de referèndum, declaració institucional o qualsevol altra via.
Mas, i això ho tenen clar els que manen a CDC, no es pot permetre el luxe de tornar a posicions autonomistes. Els pactes amb Madrid ja no poden servir només per anar tirant sinó que han de beneficiar clarament Catalunya. Això és el que demanaven els que es van concentrar a Barcelona dissabte i això és el que demanen la immensa majoria de votants nacionalistes. I ara és l'hora que els partits nacionalistes traslladin les pancartes i proclames del carrer en accions polítiques que deixin enrere la via autonomista. I tot això independentment del que faci el PSC, a qui ja no li queda cap discurs possible de defensa d'Espanya.
