El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, ha tornat a ser notícia. Ha exigit al seu partit que abans de votar els pressupostos generals de l'Estat al Congrés l'executiva del PSC decideixi en quin sentit han d'actuar els 25 diputats socialistes catalans a la cambra baixa. No és nou en Castells, que no té cap ganes de que el seu partit voti uns pressupostos que no contemplen el nou model de finançament autonòmic.


A Castells l'ha indignat que tant el secretari d'organització, José Zaragoza, com la cap de files del PSC a Madrid i ministra de Defensa, Carme Chacón, donin per fet el sí dels socialistes catalans als comptes encara que no hi hagi nou model de finançament i que, a hores d'ara, el pacte amb un Pedro Solbes que ja es veu més fora que dins del govern de Zapatero estigui lluny.


Les declaracions de Castells no han de sorprendre a ningú perquè el conseller s'ha especialitzat en marcar el perfil més catalanista del partit, que la setmana que ve corre el risc de quedar-se sol al Parlament si els seus socis i CiU voten una moció per demanar que els grups parlamentaris catalans a Madrid defensin els interessos catalans en la votació del pressupost espanyol.


El conseller ja va saltar a la palestra al seu dia en abanderar la reivindicació d'un grup parlamentari propi diferenciat del PSOE al Congrés, però al final tot va quedar en no res. Ni Castells ni cap altre dirigent destacat del sector catalanista del partit van gosar a presentar al congrés que el PSC va celebrar el passat juliol una esmena en aquest sentit i, al final, només Ernest Maragall es va atrevir a agafar la paraula en els debats de la comissió per demanar-ho. Castells va amagar el cap sota l'ala, fet que ara li resta força credibilitat davant els seus a l'hora d'encarar els ideals més catalanistes i presentar-se com hereu polític de Pasqual Maragall perquè saben que, per molt que demani que sigui l'executiva del partit qui debati i decideixi què han de votar els diputats a Madrid, la cosa no passarà a majors i el conseller no instigarà cap revolta' contra la supeditació al socialisme espanyol que impedeix al PSC disputar a CiU la centralitat política.


El PSC es conforma, hores d'ara, amb que al llarg de la setmana que ve el govern del PSOE els llanci un flotador en forma de compromís amb el finançament al que aferrar-se i que els permeti justificar davant els seus socis de govern i la societat catalana una nova pròrroga en l'entrada en vigor d'un sistema de finançament que havia d'estar a punt el passat 9 d'agost.