Des que CiU va perdre les majories absolutes, el PP es mou en una franja de diputats molt semblant. En aquestes eleccions s'estrenarà Alicia Sánchez Camacho, la candidata fidel de l'aparell de Madrid. La candidata va haver de superar un seriós entrebanc intern ja quan la diputada Montserrat Nebrera va optar amb possibilitats a la secretaria general del PP de Catalunya, tot desafiant de manera inèdita les directrius de la direcció central del partit. Després d'haver estat treballant per la creació d'una força alternativa, sembla que les expectatives de Nebrera s'han refredat.
Però l'electorat del PP a part d'espanyolista és, sobretot, espanyol, i s'informa a Catalunya través dels mitjans de comunicació espanyols que no recullen les picabaralles regionals dels partits estatals. Tant és així que, al revés dels electorats dels altres partits, només 1 de cada 10 votants del PP afirma seguir habitualment els informatius per TV3. s per això que l'electorat és força immune als debats interns del PP de Catalunya, dels quals la majoria de vegades no se'n deu arribar a assabentar.
L'electorat del PP és tant espanyol que li interessen poc les eleccions al Parlament. La diferència dels resultats que obté en relació a les eleccions a les Corts és molt gran i només pot aconseguir apropar-s'hi una mica quan fa campanyes dures contra el nacionalisme català. Els millors resultats del PP al Parlament els va obtenir Vidal-Quadras el 1995 amb una campanya nacionalista espanyola de les que es recorden. Però com més nacionalisme espanyol, més consolida profundament el 85% de l'electorat català que es convenç que el PP es un cos estrany al qual no s'ha de votar mai. I no només no votar, sinó amb qui tampoc s'hi ha de pactar.
El PP somia poder condicionar un govern de CiU a la Generalitat però queden lluny les llunes de mel entre les dues formacions. A més, una possible col·laboració amb el PSC en clau espanyolista com la que hi ha al País Basc tampoc és actualment factible. El PP, pugi o baixi, continuarà sent un convidat de luxe a la política catalana. Podria arribar a ser tercera força si superés Esquerra, però mentre els republicans poden pactar gairebé amb tothom, el PP escorat a l'extrem no pot pactar amb ningú.
