Pinten bastos per al govern tripartit. Les negociacions per als traspassos previstos a l'Estatut van pitjor que el que els més pessimistes preveien. Les petites concessions, com el traspàs de les costes, no amaguen el gran fracàs de la cessió de competències de Roldalies, convertida pels esdeveniments de l'últim any i mig en la prova del nou de la capacitat descentralitzadora del govern del PSOE. A la sortida de la reunió amb la ministra Elena Salgado, les cares de Joaquim Nadal i Joan Saura ho deien tot. A dos mesos de les eleccions, els socialistes espanyols han decidit tancar l'aixeta i confiar que a l'electorat català del PSOE li pesarà més la por al PP que no la falta de credibilitat de José Luis Rodríguez Zapatero.
A banda d'una maniobra electoralista de cara a la resta de l'Estat, amb la paràlisi del traspàs el PSOE també es prepara el terreny de cara als pactes postelectorals. En aquest sentit, la intenció dels socialistes és incloure els traspassos que ara s'estan negociant en les converses que segur que haurà de tenir amb CiU o ERC. L'anàlisi que en fan els principals assessors del president espanyol és que si ja s'hagués traspassat el servei de Rodalies, els partits catalans demanarien altres coses. Es tracta, doncs, d'un manera més de frenar la cessió de competències cap a Catalunya. De tornar a negociar el que ja està negociat i renegociat des de fa anys i que, a més, està escrit negre sobre blanc en el nou Estatut, que el PSOE ja ha deixat clar que té tantes ganes de complir-lo com el PP té de treure el recurs al Tribunal Constitucional.
Si les coses segueixen com en els últims mesos, i Zapatero torna a guanyar les eleccions, la cohesió del tripartit pot més que trontollar a partir del 9 de març. Cal tenir en compte que Esquerra no podrà aguantar gaire més temps de la mà del PSC si no hi ha un horitzó d'engreixament nacional clar i a curt termini ja que l'actual direcció del partit republicà necessitarà avenços clars per al pròxim congrés. I, també és evident, que si Zapatero tanca les portes al desenvolupament estatutari, només li quedarà un as a la màniga per negociar amb CiU: un canvi de govern a Catalunya.
La clau de tot plegat, la pot tenir el PSC que, segons l'actitud que adopti, pot decantar la balança cap una banda o l'altra. Si abandona la seva actitud de seguidisme i es fa fort en la reivindicació de noves competències, el tripartit tindrà opcions, però si, com fins ara, posa en primer pla complaure al PSOE, el canvi de govern pot ser una realitat.
