Ni millorar el resultat de 2004 ha servit de res. La composició del nou govern espanyol ha tornat a demostrar la feblesa del PSC davant Zapatero. Des de les eleccions del 9 de març, molt s'havia especulat sobre l'increment del nombre de ministeris que Zapatero posaria en mans de socialistes catalans. A l'hora de la veritat, però, res de res. Qui continua movent els fils del PSOE és Manuel Chaves des d'Andalusia.
L'ascens de Carme Chacón a la cartera de Defensa no amaga una pèrdua de poder del PSC. I més si considerem que en aquests quatre anys que porta a Madrid, Chacón ha deixat d'orbitar al voltant del PSC i s'ha convertit en una dona de la màxima confiança de Zapatero. Però, el cop més fort per al PSC és la pèrdua d'un ministeri que tradicionalment ha estat en mans catalanes. Indústria passa ara a mans de l'excandidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid, Miguel Sebastián. I el ministeri de Ciència i Innovació passa a mans d'una basca. És a dir, que l'empresariat català tindrà molts problemes d'interlocució amb el govern. A canvi, Zapatero s'emporta Celestino Corbacho, amb qui manté una molt bona relació, a Treball i Immigració.
És especialment significatiu que Zapatero hagi optat per Corbacho, un home que des de fa anys està al pinyol del PSC, però que no és de la confiança de Montilla i el seu entorn. Amb aquest gest, Zapatero premia Corbacho per haver tranquillitzat els ànims al Baix Llobregat durant la crisi de Renfe. Cal recordar, a més, que Corbacho s'ha mostrat molts cops més partidari de la sociovergència que no pas dels pactes amb Esquerra. I, en el context actual, a ningú de li escapa que Zapatero està buscant clarament complicitats amb membres del PSC que en un moment determinat puguin ser una alternativa al mateix Montilla.
Però el poc pes que tindrà el PSC no és l'únic cop de puny que s'enduen els socialistes catalans de la composició del nou govern. Més simbòlic que tot això és la continuïtat de Magdalena Álvarez al capdavant de Foment. La malaguenya, amb el suport de Chaves, que la prefereix lluny d'Andalusia, ha aguantat d'una peça i seguirà fent i desfent en un ministeri que hauria de fer molta inversió a Catalunya en els pròxims anys.
Mala peça al teler té Montilla. Al final l'amic ZP li està fent pagar el voler ser president de la Generalitat amb només 37 diputats i sense el suport del PSOE.
