Les eleccions presidencials franceses han marcat bona part de l’agenda informativa de les darreres setmanes. És evident que les eleccions franceses han tingut una gran importància, però no fins al punt de justificar el fet que alguns s’hi enlluernin. A Catalunya, no només no tenim eleccions presidencials, sinó que a més en els comicis no hi ha segona volta. Amb tot, més d'un partit està apostant per convertir en això mateix la campanya de les municipals que va obrir-se oficialment dijous passat. Els qui s'ho miren amb aquest prisma descuiden que la clau d'aquestes eleccions no es troba en revàlides respecte d'un cicle polític que ja està en fase terminal, sinó que les presents municipals marcaran per als propers quatre anys les correlacions de forces a nivell institucional arreu del país. S'està trobant a faltar el treball dels partits vila a vila, sobretot si atenem a les previsibles i sovint buides propostes que comencen a protagonitzar els principals titulars de campanya al Principat.

A les Illes, algunes enquestes ja apunten a la possible fractura de la majoria absoluta del PP de Jaume Matas, pel que s'obre la perspectiva d'un nou Pacte de Progrés. Al País Valencià, els sondejos no apunten tant en aquesta direcció, tot i que caldrà parar atenció a l'evolució de la intenció de vot a Compromís pel País Valencià, i més després d'una setmana on la Fórmula-1 ha deixat ben palesos els tics despòtics d'un Paco Camps amb majoria absoluta, que utilitza les institucions valencianes en benefici propi.