Són molts els que després de set anys de tripartit encara pretenen fer de Convergència i Unió l'ase de tots els cops. Al PSC, ERC i ICV encara hi ha qui no sap que són govern i no oposició. En lloc de dedicar-se a fer país i a defensar un projecte comú, personatges com Joan Ferran, per dir un exemple clar, s'han passat les darreres dues legislatures fent oposició de l'oposició. Un dèria que, paradoxalment, pot acabar fent molt mal mateix PSC.
No parlem de les conseqüències electorals que pot comportar que en aquests anys el PSC hagi estat incapaç de fer un projecte de país creïble i seriós, sinó de la posada en marxa de la comissió d'investigació del cas Millet. El PSC està jugant amb foc perquè té dos dels seus principals consellers, Antoni Castells i Joaquim Nadal, que si bé no estan implicats, sí que han tingut contacte per les raons que sigui amb molts dels qui han permès que passés el que ha passat al Palau de la Música. I ja se sap que, en democràcia, la dona del Cèsar a més de ser honesta ha de semblar-ho. I és que els noms de Castells i Nadal també han sortit al sumari del cas Pretòria.
El ventilador està obert i és una incògnita saber qui esquitxarà. Ara bé, sembla difícil que una comissió d'investigació pugui acabar perjudicant les expectatives electorals d'un partit que fa set anys que va perdre el govern de la Generalitat. Artur Mas i els seus estan cada dia més tranquils amb el cas Millet perquè tot i que es va generar durant els mandats de Jordi Pujol, cap dels estrets col·laboradors de l'actual líder convergent hi tenen res a veure.
El PSC també pot rebre per una segona via en el cas Millet. Una altra de les administracions que van deixar que passés el que va passar va ser l'Ajuntament de Barcelona. Un nou handicap que cal sumar a l'apretada agenda de petits desastres que ha estat el pas de Jordi Hereu per la banda mar de la plaça Sant Jaume.
Molt car li pot acabar sortint al PSC el monopoli del poder exercit en els darrers sis anys. Govern a Madrid, a Catalunya i a Barcelona, que no ha servit per canviar la relació entre les tres administracions. Ni federalisme ni res que si assembli. El PSC no se n'ha sortit amb l'intent de canviar el tarannà polític d'Espanya ni ha sabut donar als catalans un projecte a llarg termini que els aportés una mínima il·lusió.
